EL TEMPS DE L’APOCALIPSI (2004) – Gian Luca Potestà

Autor: Gian Luca Potestà
Títol: El tiempo del Apocalipsis. Vida de San Joaquín de Fiore (Il tempo dell’Apocalisse. Vita di Gioacchino da Fiore)
Editorial: Trotta
Any: 2010 (2004)
Pàgines: 452
ISBN: 978-84-9879-008-5
Valoració: ★★★★★

 

Sempre que hi ha una època de convulsions socials, de caresties o de guerres, els vells textos finimundistes basats en el llibre de l’Apocalipsi i les profecies mil·lenaristes s’actualitzen. És el cas d’aquella segona meitat del segle XII, en què va desenvolupar la seva tasca profètica l’abat calabrès Joaquim de Fiore (1130-1202), i que estigué marcada per la traumàtica pèrdua de Jerusalem a mans dels sarraïns de Saladí l’any 1187, les lluites polítiques entre el Papat i l’Imperi al cor de la Cristiandat, i les heretgies càtara i valdesa que amenaçaren la unitat de l’Església. En aquest context de crisi, de canvi, Fiore va confeccionar la seva obra com a resposta i interpretació de la història que s’estava vivint.

L’autor d’aquest estudi, Gian Luca Potestà, professor d’Història del cristianisme a la Universitat de Palerm i a la Catòlica de Milà, és un dels màxims coneixedors del profetisme medieval. Ha escrit una Storia ed escatologia in Ubertino da Casale (1980) i el llibre Angelo Clareno dai poveri eremiti ai fraticelli (1990), a part d’ésser un dels principals experts en l’abat calabrès, del qual va publicar l’edició crítica dels seus Dialogi (2001). Per això l’excepcionalitat d’aquest llibre de recent publicació, on proposa rellegir la vida i l’obra de Joaquim des d’una òptica diferent a l’apuntada per Herbert Grundmann l’any 1960, biografia de referència del de Fiore fins ara.

Potestà aporta aquí una aprofundida anàlisi de la vida de l’abat, que s’allunya substancialment de la biografia de Grundmann, i on usa una perspectiva historiogràfica que s’havia apuntat anteriorment com a necessària, però que mai s’havia acabat de posar en pràctica. El professor italià considera que cal analitzar de manera interconnectada tant els fets vitals de l’abat com les seves decisions en el si de la comunitat monàstica, les seves posicions polítiques i les seves idees teològiques. De tal manera que a la fi n’obtinguem una visió de conjunt. Segons aquesta aproximació, resulta indestriable la seva faceta de teòleg de la de polític, donat que Joaquim es revela com un apocalíptic que busca confirmar en la Bíblia anuncis ben precisos de fets passats i presents en la història de la humanitat.

El llibre de Potestà s’estructura en dues parts desiguals. Comença esbossant l’estat actual de les investigacions i les seves fonts, i ens fa saber de les principals qüestions obertes, bàsicament tres, al seu entendre: la primera faria referència a la popular concepció ternària de la història de l’abat, basada en els tres ordres (status) ―és a dir: el dels cònjuges, l’època del Pare; el dels clergues, l’època del Fill; i el dels monjos, l’època de l’Esperit. Si el primer status seria proper a la Creació, el darrer preconitza el temps del mil·lenni i la fi del món, la qual situa el 1260. Precisament, la segona qüestió tindria a veure amb aquesta concepció de la història i amb el mil·lenarisme. Potestà s’interroga sobre si l’autèntica novetat de Joaquim radica en la seva teologia trinitària o bé en la seva interpretació de l’Apocalipsi, en la manera com llegeix les Escriptures. La tercera qüestió fa referència al tercer status i al paper reservat durant aquesta edat de l’Esperit a les institucions eclesiàstiques.

Per altra banda, el gruix de l’obra és una detallada anàlisi de la vida del de Fiore, que ens permet constatar que si alguns seus aspectes els podem considerar innovadors, d’altres són en canvi tremendament conservadors ―els contactes amb la Cúria i el poder civil, les seves propostes de mobilització contra l’Islam, d’obertura als jueus, de confrontació amb les heretgies càtara i valdesa, i de consternació pels efectes de la pèrdua de Jerusalem―, la qual cosa el fa una personalitat conflictiva. Alhora, també és una acurada (i necessària) immersió en els seus textos, en especial en els seus llibres més importants: el Psalterium, la Concordia i, sobretot, la Expositio in Apocalypsim. De l’aproximació cronològica a la seva obra en traiem que Joaquim va raonar durant molts anys al voltant d’alguns dels elements centrals del seu pensament teològic, revisant-los i modificant-los a redós dels esdeveniments històrics, de vegades fins al punt de notar-s’hi, més que no pas una continuïtat, autèntiques desviacions.

En definitiva, doncs, un llibre complex i raonat, dirigit al lector avesat a la teologia i a la religiositat medieval, extraordinàriament ben documentat i, en definitiva, necessari. El nou enfocament del professor Potestà permet llegir des d’una altra òptica ―més global― la vida i obra del visionari calabrès, i ens acosta potser d’una manera més aprofundida que les anteriors a una personalitat determinant en el profetisme de l’edat mitjana ―i moderna― a tota Europa. També a la Corona d’Aragó, on Joaquim seria conegut i usat, entre d’altres, per Francesc Eiximenis i Pere d’Empúries.


Publicat originalment a Mot, So, Razó, Centre d’Estudis Trobadorescos-Institut de Llengua i Cultura Catalanes, pàg. 91-92

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 305 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari