L’HOME AL CASTELL ALT (1961) – Philip K. Dick

Autor: Philip K. Dick
Títol: El hombre en el castillo (The Man in the High Castle)
Editorial: Minotauro
Any: 2013 (1961)
Pàgines: 262
ISBN: 9788445077740
Valoració: ★★★★★

 

Segons diuen alguns, la realització d’aquest llibre va arribar en un moment de profunda crisi personal i literària de Philip K. Dick, que no aconseguia el reconeixement que desitjava. Pels dubtes, les obsessions i les paranoies que van acompanyar-lo al llarg d’aquest temps podem entendre, doncs, l’estranya dedicatòria amb què comença: “Per a l’Anne, la meva dona, sense el silenci de la qual aquest llibre no s’hagués escrit”. Com a tants genis, el reconeixement li va arribar a Dick especialment després de mort. Un exemple més del ressò de la seva obra (entre els títols més cèlebres de la qual es troben la font d’inspiració per a films tan populars com Blade Runner, Minority Report o Desafío total) és la recentment estrenada sèrie de televisió a partir d’aquesta novel·la, precisament.

L’home al castell alt comença immergint-nos directament en una història alternativa en la qual Alemanya i el Japó van aconseguir guanyar la Segona Guerra Mundial. I ho fa sense cap tediós capítol introductori en el qual l’escriptor, poc a poc, ens vagi ensenyant les línies mestres de la seva ficció. Sempre m’ha semblat molt millor el mètode que trobem aquí: que haguem de ser nosaltres, a través del que narra l’autor (és la prova del cotó per comprovar si és un bon constructor de mons o no) i dels nostres propis mitjans (el bagatge personal de cada lector), que anem descobrint com funciona aquesta societat futura, o alternativa, a la nostra. Certament, aquest recurs resulta desorientador, al principi. És com agafar un astronauta i deixar-lo caure enmig de la cort del rei Artús, però és l’única manera de reforçar la versemblança, element clau en aquest tipus de literatures, al meu parer. Ocorria el mateix, per posar només un exemple, amb una altra de les seves obres majors, Ubik (1969).

El fet clau que propicia la derrota dels aliats a la Segona Guerra Mundial va ser l’assassinat el 1933 del president Roosevelt, que comportà que els EUA no superessin la crisi en què estaven immersos i, així, no arribessin al gran conflicte en l’estat adequat. El món alternatiu resultant, com dèiem, està repartit entre els països guanyadors de la Segona Guerra Mundial. I de la mateixa manera que l’Alemanya vençuda de la nostra realitat temporal va ser esquarterada entre els països aliats, els EUA vençuts de la realitat de Dick viuen escindits entre els estats sota control del bàndol japonès i els de l’alemany. A destacar, les diferències palmàries que l’any en què se situa la novel·la (1962) es manifesten entre els territoris sota domini d’un i altre bàndol: mentre els nazis governen fèrriament els seus i segueixen aplicant impecablement les seves polítiques racistes (persisteix la persecució als jueus, es parla d’un forn crematori a Nova York, s’ha produït una esterilització en massa de la població russa, ha tingut lloc un Holocaust a l’Àfrica, etc.), els territoris sota domini nipó gaudeixen d’una major llibertat, per bé que les seves polítiques no reporten un progrés tan manifest com les dels seus veïns aris.

La novel·la és extraordinàriament breu, però això no implica que sigui simple. Al contrari. L’home al castell alt ni tan sols té una única trama (hi conflueixen des de les intrigues polítiques al thriller d’espies) ni un sol protagonista, sinó que són unes quantes les veus cantants que aniran teixint relats aparentment independents, però que en un moment donat s’entrelliguen (superficialment molts cops) creant una mena de fantàstics crossovers: Robert Childan, el venedor d’antiguitats americanes (rellotges de Mickey Mouse o xapes de Coca-Cola), autèntica dèria de les forces d’ocupació japoneses; Frank Frink, acomiadat de la seva feina i que inicia un prometedor negoci de peces de joieria amb un altre soci, pedra de toc de la nova cultura contemporània americana i del ressorgir de l’amor per allò propi; Juliana Frink, l’ex muller de Frank, que manté un romanç apassionat amb un personatge estrany, l’espia italià Joe Cinnadella, amb una missió secreta per acomplir. És a través de la quotidianitat d’aquestes vides, i d’altres, que es va desenvolupant la història de la novel·la.

Dos llibres marquen profundament el nostre. Per un costat, l’I Ching, l’oracle xinès de les mutacions. Es tracta d’un text escrit fa 5.000 anys i usat a mode d’oracle, tant pel propi Dick, que va confessar que l’havia consultat més d’un cop quan escrivia aquesta novel·la, com per alguns dels seus personatges, que hi consulten qualsevol decisió que han de prendre a la seva vida. La seva inclusió a la novel·la segurament respon a la fonda influència que aquells anys tot el misticisme oriental exercia ja damunt l’autor. L’altre llibre important és La llagosta s’ha posat. Aquest llibre, una invenció de Dick, representa que ha estat escrit per un tal Hawthorne Abdensen i ens presenta una realitat alternativa a la ucronia de la novel·la, en la qual Roosevelt no va ser assassinat i, en conseqüència, els aliats van aconseguir guanyar la guerra. Es tracta d’una gran broma, ja que aquesta realitat ucrònica dins la ucronia, en comptes de coincidir amb la nostra, afegeix una nova (tercera) possibilitat. Magistral.

Abdensen, que viu temorós d’ésser assassinat a causa del seu llibre, prohibit a les zones d’influència alemanyes, es refugia en una fortalesa a les muntanyes Rocoses. Ell és l’home al castell alt que dóna títol a la novel·la i, des de molts punts de vista, es pot identificar també amb el propi Dick. No només perquè confessa haver escrit aquest llibre seguint les ensenyances de l’I Ching, com Dick, sinó perquè en el fons aquest text i el propi final de la nostra novel·la donen la clau de volta de tot plegat, plantejant una possibilitat inconcebible als personatges de la ficció llibresca: l’existència d’una altra realitat diferent a la seva, en què el Japó i Alemanya realment van perdre la guerra. Una possibilitat, per altra banda, tan inconcebible com és per a nosaltres pensar que això no ha estat així. És la tesi, defensada en diverses ocasions per Dick, que existeix una multiplicitat d’universos paral·lels, i que de vegades s’entrecreuen. Els multiversos, avui tan de moda. Qui pot afirmar, sense por a equivocar-se, que nosaltres no estiguem vivint només en una d’aquestes realitats, ni més ni menys real que infinitat d’altres, que estan tenint lloc, independentment d’aquesta, en aquest mateix moment, amb versions lleugerament diferents de nosaltres mateixos?

Senyores i senyors, si acaben de sentir una lleugera punxada al cervell no s’espantin; siguin benvinguts a la literatura de Philip K. Dick, un dels grans clàssics contemporanis de qualsevol gènere o literatura, en aquest univers o en qualsevol altre de paral·lel.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 285 posts and counting.See all posts by dgenis

2 thoughts on “L’HOME AL CASTELL ALT (1961) – Philip K. Dick

  • 9 d'octubre de 2016 at 19:29
    Permalink

    Una història fascinant, un ritme aconseguit, una estructura que ens endinsa en la trama perfectament i la ment delirant de K.Dick van fer d’aquest un llibre imprescindible pels amants de la bona literatura (sigui quin sigui el gènere).

    Reply
    • Daniel Genís
      9 d'octubre de 2016 at 22:46
      Permalink

      Tens tota la raó, David. Un llibre imprescindible independentment d’etiquetes.

      Reply

Deixa un comentari