EL VIAJE SECRETO DE ELIDAN MARAU A TRAVÉS DEL MAR DE LECHE (2016) – Víctor Nubla

Autor: Víctor Nubla
Títol: El viaje secreto de Elidan Marau a través del Mar de Leche
Editorial: Incorpore
Any: 2016
Pàgines: 70
ISBN: 9788494510809
Valoració: ★★★★

 

És possible que alguns lectors arribin expressament a aquest llibre, però em fa l’efecte que molts altres hi arribaran, si hi arriben, per casualitat. Després d’haver llegit, potser, una ressenya com aquesta. Tan de bo, ja que es tracta d’una autèntica perla. Confesso que va ser precisament aquest, el meu cas. L’any passat va desaparèixer la revista de les Males Herbes, però no així el seu blog, pel qual em deixo caure de vegades, perquè sé que s’hi acostumen a trobar informacions valuoses. Va ser així com vaig saber de l’aparició de El viaje secreto de Elidan Marau a través del Mar de Leche del músic, escriptor i moltes coses més Víctor Nubla.

Nubla no és nou a l’univers de Males Herbes: hi va publicar la seva primera novel·la, El regal de Gliese (2012) (accessible en castellà a Aristas Martínez), i també és un dels 26 autors de l’antologia Punts de fuga (2015), on signa un conte, “Les vacances de Pendergast”, en què ja s’entrelluquen algunes de les seves constants: la idea del viatge, la interferència amb d’altres obres seves i una gran elaboració del relat. Totes tres les trobem també en aquest últim llibre. El viaje secreto de Elidan Marau és la peripècia que emprèn aquest personatge a bord d’un navili, el Hammerhead, i que el du a travessar aquest fabulós Mar de Llet, fent escala en ports de noms igual de suggeridors: la Costa d’Almívar, l’illa de Puje, la Costa del Miracle.

Al llarg de 22 jornades, caracteritzades per una absoluta indeterminació espacial i temporal, Nubla ens narra, com si fos un diari (malgrat que està escrit en 3a persona), com Elidan Marau arriba a conèixer sirenes i homes amb cap de toro i, fins i tot, un calamar gegant que es desplaça a reacció, i com hagué de fer front al pirata Clavícula de Hierro, el capità del Narval. Cada jornada és una història en si mateixa, que en conté moltes d’altres: la de l’adopció del marmacher per part d’Abraham, la dels Llibres del miracle, la de la maleta prodigiosa… Històries dintre d’històries que s’entrelliguen amb moltes altres, algunes fins i tot de fora d’aquest llibre, en un procés autènticament exquisit d’interferències, gairebé inacabables. Atenció, doncs, a les pistes interpretatives incloses en les citacions (gairebé cabalístiques) que encapçalen les jornades.

Ara bé, cal anar amb compte i apropar-se a aquest llibre amb la ment oberta i sense prejudicis. No és un viatge apte per a mariners d’aigua dolça. Si en un primer moment pot fer l’efecte que podem anar seguint com en un mapa (encara que sigui fictici) el trajecte d’Elidan, a la fi queda ben clar que per la geografia que ens movem és la interior, la de les galeries de l’ànima. El viatge es fa metàfora. Símbol. Arribar a ser el que un ja és, ser un mateix…

Somos otra isla, piensa Marau, pero en movimiento…

L’exotisme i el sentit de la meravella faran acte de presència a cada pàgina. Ressonàncies inevitables a Les mil i una nits, als viatges de Simbad, a Les aventures del baró de Münchaussen. És clar, també a Borges i els seus llocs impossibles, i a Cortázar i aquell seu “Axolotl”. Nubla és segurament una de les veus més personals i interessants d’aquesta amalgama que és avui en dia la literatura catalana més fantàstica i imaginativa: el Tratado sobre los frenos (1997), Sistemas de interpretación del mundo (2003) o Màgia tridimensional perenne (2007) en són bona mostra. Els que coneixen bé la seva obra, però, diuen que és aquesta última novel·la, El viaje secreto de Elidan Marau, la millor de totes. Vin-i-un anys són, ni més ni menys, els que ha trigat l’autor a deixar llestes aquestes 70 pàgines escasses.

Pot fer l’efecte que és una exageració, però el lector atent de ben segur que sabrà apreciar la feina feta, el grau d’elaboració d’aquest llibre: és tan rica la varietat de matisos i la multiplicitat d’interpretacions que tenen aquestes pàgines, que no es pot absorbir completament en una única lectura. Cal tornar-hi. I llavors, com en tots els viatges, el lector assolirà una nova dimensió interpretativa, ni tan sols besllumada segurament el primer cop. Es fa difícil de dir fins quan pot allargar-se l’exercici de les relectures, ja que hi ha tant d’amagat en cada línia, cada nom, que el cicle pot esdevenir realment inacabable. Potser sigui el millor llibre de Nubla. Potser esdevingui amb el temps una autèntica obra de culte. Potser estiguem davant d’un clàssic contemporani.

Menció a part l’excel·lent edició de la petita editorial Incorpore, mantenint el bell gravat de la portada, obra d’Isaac Pérez Vicente (i que ja apareixia al mini-CD de 2001), que no només s’ha atrevit a parir un llibre destinat a les minories, sinó que ha sabut fer-ho conservant en la forma la simplicitat i la bellesa del fons.

lectura patrocinada per:
logo incorpore
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 292 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari