MITES DEL FUTUR PROPER (1982) – James G. Ballard

Autor: James G. Ballard
Títol: Mitos del futuro próximo (Myths of the Near Future)
Editorial: Minotauro
Any: 2002
Pàgines: 240 (1982)
ISBN: 9788445074190
Valoració: ★★★★

 

J.G. Ballard és, en opinió de Susan Sontag, una de les veus més importants de la ficció contemporània. Almenys a Europa, on se l’ha comparat amb genis de la talla de George Orwell. Als Estats Units, en canvi, les seves temàtiques (l’obsessió pel sexe i la violència, la tecnologia, la psicologia, etc.) no han acabat de quallar entre l’opinió pública. Resulta paradoxal, sobretot si tenim en compte que són precisament els Estats Units l’escenari predilecte de les seves fantasies de ficció.

La única sociedad primitiva en la tierra en el sentido que es la primera de las sociedades del futuro.

Ballard és un anglès nascut a Shangai (China), el 1930. Durant aquells anys, Shangai estava sota la influència cultural dels Estats Units, i Ballard es va formar en la lectura dels clàssics de la literatura juvenil (Alícia al país de les meravelles, Robinson Crusoe, Els viatges de Guilliver, etc.) i en els referents del cinema nord-americà. Després de l’atac a Pearl Harbour, Ballard i la seva família foren internats en un camp de presoners japonès, d’on extrauria les experiències que més tard el portarien a escriure la seva novel·la més celebrada: L’imperi del sol (1984), popularitzada a partir de la pel·lícula homònima d’Steven Spielberg (1987). Després de la derrota japonesa, se n’anà a Anglaterra, on inicià els estudis de medicina, a Cambridge, com a resultes d’un primerenc interès pel psicoanàlisi i les obres de Freud i Jung. A partir d’aquí, l’empremta surrealista es deixà notar en algunes de les seves obres, especialment en aquelles on feia disquisicions sobre el temps, que semblaven evocar, d’alguna manera, les idees del propi Salvador Dalí.

Com a escriptor, Ballard s’ha sentit impulsat a crear una “mitologia del futur”, una mitologia basada en les imatges d’un present prebèl·lic que projecta cap a un futur descoratjador, escenari desballestat de totes les il·lusions perdudes d’enguany: el final de l’era espacial, la percepció del temps, la influència dels avenços tecnològics en la relació entre l’home i el medi on es mou, les dificultats per a relacionar-se entre les persones, etc.

Totes aquestes obsessions apareixen ben clarament a Mites del futur proper, una de les seves antologies de contes. La temàtica i l’interès dels relats és diversa, però en conjunt representa una bona mostra de l’estil ballardià. “Mitos del futuro próximo”, el relat que dóna nom al recull, parla del fracàs del programa espacial de la NASA i de com els astronautes esdevenen autèntics zombis que vaguen pel món sense rumb;  en la mateixa línia hi ha “Noticias del sol”, on una estranya malaltia afecta els antics astronautes, que pateixen unes curioses “absències” durant les quals el temps sembla aturar-se; “Una hueste de fantasías furibundas” s’allunya de l’element de ciència ficció i es refugia en la fantasiosa recreació del mite clàssic de la Ventafocs, que, en la visió ballardiana (visió freudiana), és una pobre noia embogida per la incestuosa relació amb el seu pare; “El tiempo de los muertos”, escrit el 1977, conté en germen la història que després desenvoluparà a L’imperi del sol; “La sonrisa” és una bella història d’amor i d’odi entre un taxidermista i el maniquí al qual dóna vida i, després, desitja la mort, en un relat que recorda, en alguns passatges, aquelles històries d’E.T.A. Hoffman sobre autòmats gairebé humans; “La arquitectura de los moteles”, en canvi, tracta el tema de la incomunicació humana, la bogeria i com la tecnologia, en comptes d’apropar-nos, ens estranya a nosaltres mateixos:

Ahora sabía que durante esos años que había pasado en el solarium se había apartado tanto de la realidad exterior que incluso él mismo se había transformado en un extraño.

El darrer relat, “Unidad de cuidados intensivos”, és potser el millor de tots: de nou tracta el tema de la incomunicació entre les persones en una societat tecnificada que s’assembla molt a la nostra d’avui, i acaba amb un final tremendament crític i procliu a la reflexió. Diu el protagonista, en un moment donat:

Mi crecimiento, mi educación y mi ejercicio de la medicina, el noviazgo con Margaret y nuestro matrimonio, todo pasó dentro del generoso rectángulo de la pantalla del televisor… En la televisión nunca estaba solo.

I en canvi, és quan més ho estava, ja que com ell mateix confessa

Nunca había visto, y menos aún tocado, otro ser humano.

No podem deixar de veure, com a antecedent a aquest relat, 1984 d’Orwell, ni de considerar-lo un precedent del món sorgit d’internet. En terminologia ballardiana, es tracta del naixement del “jo” vegetatiu.

En opinió de Ballard el nostre univers està governat per ficcions de tota mena: el consum de masses, la publicitat, la vanalització de la ciència i la tècnica, la tirania de la televisió, etc.

Vivimos en el interior de una enorme novela y cada vez es menos necesario para el escritor aportar material de ficción a su obra. La ficción ya está ahí. El trabajo del novelista es inventar la realidad.

Pessimista en la seva visió del futur, va escriure el 1977:

Creo firmemente que la ciencia ficción es la verdadera literatura del siglo XX, y probablemente la última forma literaria antes de la muerte de la palabra escrita y el dominio de la imagen visual. La ciencia ficción ha sido una de las pocas formas de la ficción moderna involucrada explícitamente en los cambios sociales, verdaderamente la única ficción que ha inventado sociedades místicas, sueños y utopías.

Relats inclosos en aquesta antologia:
Mitos del futuro próximo ★★★★
Noticias del sol ★★★
Una hueste de fantasías furibundas ★★★
El tiempo de los  muertos ★★★
La sonrisa ★★★★
La arquitectura de los moteles ★★★
Unidad de cuidados intensivos ★★★★★

Publicat originalment a la revista Mira’m l’agost de 2005 a la secció La masmorra de l’androide / Traducció castellana online a SdCF des de l’agost de 2005.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 284 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari