LAS VISIONES (2016) – Edmundo Paz Soldán

Autor: Edmundo Paz Soldán
Títol: Las visiones
Editorial: Páginas de Espuma
Any: 2016
Pàgines: 166
ISBN: 9788483932018
Valoració: ★★★★

 

L’escriptor bolivià Edmundo Paz Soldán potser no sigui dels autors més coneguts al nostre país, però és una veu a tenir molt en compte dins del panorama del fantàstic en general i de l’escrit en llengua espanyola en particular. Autor de deu novel·les, entre les que destaca Iris (2014), com a bon sud-americà no ha desatès mai el gènere del conte, com demostra la seva última obra, aquesta peculiar antologia de ciència-ficció titulada Las visiones.

Paz no escriu de la manera acostumada. Si coneixeu la seva obra potser estareu previnguts i aquestes línies no us facin cap falta, però si heu decidit iniciar-vos en l’autor per aquest llibre, em sembla que aquesta precaució no és sobrera. La seva prosa és suggerent, lírica. Calla més que diu. Els seus referents del gènere, a més, són les grans novel·les distòpiques clàssiques del segle XX: Orwell, Huxley. Per tot això, cal advertir que aquest llibre no és per a tots els públics i que més d’un lector àvid d’acció pot quedar escarmentat. Per a algun altre, en canvi, potser aquell poc amic dels llibres més convencionals del gènere de la ciència-ficció, serà motiu de goig intens.

Las visiones són 14 relats, autònoms però interconnectats (per personatges, llocs, situacions) que suposen una revisita al món oníric i personalíssim que ja havíem conegut a la seva novel·la Iris. Iris és una regió tòxica, un món crepuscular, l’epicentre de la fi del món d’un futur no gaire llunyà del nostre, i on es lliura una guerra entre un règim opressor i la resistència. Xavier, el capità Reynolds, el déu Xlött, Orlewen, el Perímetre… apareixeran de nou en aquests 14 contes, confegint la sensació que Iris és molt més gran. Molt més autèntica. Un autèntic mite.

El primer conte, titulat precisament “Las visiones”, ens presenta un jutge que ha perdut la fe en la justícia i al qual visiten antics condemnats, en forma gairebé d’aparicions fantasmals. El segon, “Temblor-del-cielo” ens parla de les relacions familiars i de l’estranyament que sent una nena especial, que veu coses que encara no han passat. El relat és a més una bona manera d’entrar en el particularíssim món de l’autor a través de la seva llengua, barreja de neologismes (aquella peculiar adopció d’anglicismes que caracteritza molts parlars iberoamericans) i una llengua volgudament rural, gairebé primitiva. Un dels alicients del recull, sens dubte. “El àngel de Nova Isa”, en canvi, ofereix una bona possibilitat de familiaritzar-nos amb el particular to profètic del llibre, a partir de la presentació del panteó d’Iris, en especial aquell estrany déu de ressons lovecraftians, Xlött. També s’anuncia l’Adveniment d’una esperada fi del món, proclamada per falsos profetes, que més que visions divines pateixen al·lucinacions lisèrgiques, provocades per drogues que els han devorat la ment.

Queríamos escaparnos a otros mundos y lo hemos logrado. Rechazábamos esta realidad y nos ha llegado el premio.

En una línia semblant, el següent conte, “La casa de la Jerere”, aprofundeix en aquests cultes i acara dues idees claus en l’autor: Fe i atzar. De la mateixa manera que en el món distòpic del relat conviuen diversos déus, vells i nous, els pobles americans també hi va haver un temps que hagueren de casar els vells déus precolombins amb el nou déu judeocristià. Podem interpretar com a rèmora d’aquest segon déu imposat la importància que dóna l’autor en els seus relats al remordiment i la culpa?

“Los pájaros arcoíris” destaca per la manera com està escrit: com si fos una carta, dirigida per un narrador en primera persona a un lector que ocupa el paper del “tu”, desaparegut. Personalment, però, “Doctor An” m’ha fet l’efecte de ser un dels millors de tot el recull. Aquí se’ns aclareixen alguns dels conceptes que fins ara només s’havien anat insinuant: la guerra bruta contra els insurgents, les pràctiques terribles de control de la ment que es duien a terme a la Casona amb els presoners… El doctor An és un nom que ha anat apareixent al llarg d’altres històries. És el doctor Mengele d’aquest món futur i igual de bàrbar que el nostre. Apareix, a més, una idea original, fusió novament de diversos cultes religiosos: el karma és aquí, en aquesta vida, i no després, en l’altra. Altre cop la idea del remordiment i la necessitat d’expiació.

No hay más allá no hay más allá. Todo se paga ki y no hay más.

“Luk” introdueix un altre déu del panteó irisenc: la Jerere, la deessa de dues cares, una bona i l’altra dolenta. Té a veure de nou amb la idea apuntada anteriorment de la dualitat i de l’atzar, característica de la voluntat divina. Un altre dels relats més rodons al meu entendre és “Artificial”. Es tracta del relat en 1a persona d’una filla, que ens explica com la seva mare, una soldat distingida, ha estat ferida greument en combat i com, a causa dels implants que li han hagut de col·locar, ha perdut la seva condició d’humana. Recordeu aquella pel·lícula, Johnny Got his Gun? Doncs una cosa semblant. Una bona excusa per a discutir sobre els límits de la condició humana i què la defineix.

“Los tigres de Kondra” és una nova mostra del poder aniquilador de la droga com a arma de control mental. La frontera entre la realitat i la ficció, i la introducció del monstre Malacosa, de regust molt americà, confegeixen també un bon nombre d’alicients a aquest conte. “Anja”, en canvi, s’allunya de les coordenades explorades fins ara i fa esment, usant una preciosa prosa poètica, a un altre tema que sembla interessar també força l’autor: el tracte que dispensem als animals. El de l’animalisme també és el tema de la història que ve a continuació, “El rey mapache”. Fent ús d’una fina ironia, l’autor ens acara a algunes de les contradiccions de les societats avançades: quin judici es mereix una societat que maltracta els animals? Més policia implica sempre més seguretat?

“Dragón”, “El próximo movimiento” i “El frío” aborden de nou l’experiència lisèrgica induïda pels torturadors a les seves víctimes en aquestes pràctiques de guerra bruta. Els bons, els dolents i la idea del mal menor serien només alguns dels temes que Edmundo Paz Soldán posa sobre la taula en aquesta traca final. En definitiva, doncs, 14 relats que, si bé individualment són apreciables, en conjunt i entenent-los com a parts d’un tot més gran dispensen a qui s’atreveix a llegir-los una experiència única i original, de la qual costarà dies recuperar-se.

Per tot això, Las visiones s’ha de considerar una aposta arriscada, i que demostra la valentia de l’editorial Páginas de Espuma. Ja només per això val la pena donar-li una chance.

Relats continguts en aquesta antologia
Las visiones ★★★
Temblor-del-cielo ★★★
El ángel de Nova Isa ★★★
La casa de la Jerere ★★★★
Los pájaros arcoíris ★★★
Doctor An ★★★★
Luk ★★★
Artificial ★★★★★
Los tigres de Kondra ★★★
Anja ★★★
El rey Mapache ★★★★
Dragón ★★★★
El próximo movimiento ★★★
El frío ★★★
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 285 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari