LA GRÀCIA DELS REIS (2015) – Ken Liu

Autor: Ken Liu
Títol: La Gracia de los Reyes (The Grace of Kings)
Editorial: Runas / Alianza
Any: 2016 (2015)
Pàgines: 647
ISBN: 9788491043546
Valoració: ★★★★

 

No hi ha dubte que un dels títols de l’any (acaba de ser guardonat amb el premi Locus a la millor primera novel·la fantàstica i és un dels nominats al Nebula) és La Gracia de los Reyes, del xinès emigrat als Estats Units Ken Liu. Els afortunats que la van poder llegir en anglès quan va sortir l’any passat no van trigar en anunciar a bombo i platerets la grandiositat d’aquest llibre, la primera part de l’anunciada saga de la Dinastia de la Dent de Lleó. Malgrat l’esforç d’alguns per trobar semblances, Liu no és Tolkien, no és Martin, no és Rothfuss. No s’assembla a res conegut. És una altra cosa. Orient i occident es troben a les pàgines d’aquest llibre. No hi ha dracs, hi ha crubens i dryans. La màgia escasseja, però l’enginy permet meravelles com les aeronaus que creuen els cels, fetes amb bambú i seda, i els submergibles mecànics. Sens dubte, la novetat de llegir un llibre de fantasia èpica des d’unes coordenades culturals tan allunyades a les que estem acostumats era un dels principals al·licients d’aquesta obra. 

La Gracia de los Reyes és la primera novel·la del seu autor, però Ken Liu és un nom consagrat del gènere fantàstic, gràcies al centenar de relats curts que ha escrit (guardonats amb els premis Hugo, Nebula, Locus, World Fantasy, etc.). Tot i aquesta immillorable targeta de visita, fins a dia d’avui únicament hi havia un petit grapat de relats seus traduïts al castellà. Per a l’any que ve, també Runas ha anunciat que traduirà una de les antologies més celebrades de Liu, The Paper Menagerie and Other Stories. De moment, doncs, continua essent ineludible per als que vulguin llegir-ne algun passar-se per la web de Marcheto Cuentos para Algernon (4 relats) o bé agafar el primer volum de l’antologia Terranova (1 relat) o A la deriva en el Mar de las Lluvias y otros relatos (1 relat).

La Gracia de los Reyes és un llibre extens, de més de 600 pàgines. La creació de mons fabulosos sempre implica una necessària inversió en pàgines per donar realisme (detallisme) a la creació. Des d’aquest punt de vista, l’extensió sembla estar justificada. El llibre ens explica la revolta que protagonitzen Mata Zyndu i Kuni Garu contra el tirànic governant de les illes de Dara, l’emperador Mapidéré. Els dos herois són personatges antitètics, però complementaris. Mentre Mata Zyndu és un noble educat en l’honor i en l’art de la guerra, que s’embranca en aquest projecte per venjar la mort del seu llinatge a mans de l’emperador, Kuni Garu és un pillastre que malviu robant i estafant, i que es veu empès a aquesta aventura gairebé per casualitat. La temptació de llegir el relat en clau política és comprensible: Liu, d’ascendència xinesa, ens exposa la història de l’esclat i ascensió d’una revolta popular.

¿Quién podía haber previsto que todo un imperio se desmoronaría porque dos plebeyos decidieran que no tenían nada que perder?

Batalla a batalla, anirem coneixent la personalitat dels dos herois. L’art de la guerra del xinès Sun Tzu o qualsevol dels tractats homòlegs en la tradició occidental, donen el to d’aquests capítols, que fan gala també d’un estil discursiu, acumulatiu, quasi escolàstic. A còpia de victòries i derrotes, assistirem a l’encimbellament de Mata i Kuni, en paral·lel al seu distanciament. Sense acabar-hi d’entrar com podria, l’autor ens ensenya que a la vida tot són matisos i que és difícil marcar fronteres gaire estrictes entre els tirans i els alliberadors. Entre els herois i els covards. Les situacions límit, com les que prolixament ens relata el llibre, ens descobriran l’autèntic tarannà de cadascú. En el fons, fa l’efecte que Liu pretengui fer un mirall de prínceps a l’estil dels que a l’edat mitjana servien per exposar sumàriament quines havien de ser les virtuts i quins eren els vicis dels governants.

La gracia de los reyes no es igual que los valores morales que gobiernan a los individuos

Des d’aquest punt de vista, la història no destaca especialment per la seva originalitat. A més, cal avisar que la successió de capítols del llibre pot donar la impressió molts cops de ser exactament això: una acumulació de relats curts. El que singularitza aquest llibre, en canvi, és l’escenari on té lloc. Si la referència a unes illes ens podria dur a pensar ràpidament en el Terramar de Le Guin, la veritat és que Dara hi guarda pocs paral·lelismes. Liu ha realitzat una tasca titànica de construcció d’aquest seu món de ficció i el resultat és certament aclaparador. De vegades massa i tot, ja que la successió de noms i fets pot acabar per fer perdre el lector. Liu ha confegit un món on es barregen elements de la cultura oriental (la importància del ritual, el gust pel detall i l’aforisme, aquesta falsa edat mitjana jerarquitzada en feus, etc.) i l’occidental (des de les analogies Mata-Aquil·les i Kuni-Ulisses fins al panteó de déus que construeix i als seus rols, que recorden poderosament també el comportament capriciós dels de la nostra mitologia clàssica, tal i com podem llegir en els textos d’Homer, per exemple).

Però La Gracia de los Reyes no és un llibre centrat exclusivament en el desplegament “pirotècnic”. El worldbuilding funciona com a teló de fons per al desenvolupament de les múltiples històries dels nombrosíssims personatges que van apareixen i desapareixent pàgina a pàgina. El llibre és un relat d’històries de persones. Si bé és cert que Mata i Kuni en són els protagonistes principals, i que travessen el relat de dalt a baix i el vertebren, hi ha una infinitud de personatges amb històries tràgiques, còmiques o heroiques que, amb el seu granet de sorra, fan d’aquest decorat irreal un lloc versemblant. Són intrahistòries. Atenció especialment a tres, que a mi m’han semblat realment antològiques: la història de la princesa Kikomi, la dels germans Daf i Rat i la de Gin Mazoti. Precisament aquesta última serveix per a consagrar un dels grans temes del llibre: el paper de la dona a la societat.

Por mucho que os esforcéis en estudiar, ¿podéis llegar a ser funcionaria? Por muy valiente que seáis, ¿podéis luchar en una batalla? Vivimos en un mundo que nos niega esos caminos por ser mujeres, pero no deseáis explorar otros caminos que podrán serviros para cambiar vuestro propio destino y el destino de otros, porque os asustan las lenguas viperinas y los afilados estiletes de los escribas que fabrican la historia en función de sus necesidades.

La idiosincràcia del llibre, però, du el lector (i el crític) a enfrontar-se inevitablement a una bona colla de reptes, començant ja pel taxonòmic. Alguns dels primers a llegir-lo i a parlar-ne van dir que l’etiqueta “fantasia èpica” no s’esqueia al gènere del llibre (les etiquetes provoquen aprensions justificades). Personalment, però, em sembla que si no és “fantasia èpica” és alguna cosa molt semblant. El que passa, però, és el mateix que passava amb els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques: que la tradició ens tenia acostumats a unes peripècies fantàstiques i sobredimensionades, en la línia del roman artúric, i ens va costar d’assumir un nou tipus de llibres molt més versemblants i allunyats de la matèria de Bretanya, on els herois emmalaltien i morien als seus llits, després d’haver fet testament. Aquesta mesura, aquesta voluntat de no fer protagonista la màgia de les victòries i les derrotes dels homes (fins i tot els fets més meravellosos apareixen justificats per l’habilitat tècnica i l’enginy humans), també es respira a La Gracia de los Reyes.

Cal llegir aquest llibre sense presses. Si el lector hi posa paciència, al final Liu el recompensarà amb escreix. A més, cal advertir els lectors aprensius amb les sagues, que el llibre és autoconclusiu, és a dir, que malgrat que queda oberta la possibilitat d’engrandir el corpus de peripècies, la història de Mata i Kuni queda tancada satisfactòriament en aquest primer llibre. Per als impacients, assenyalar que la continuació, Wall of Storms, sembla que veurà la llum en espanyol a inicis de l’any que ve al mateix segell editorial Runas/Alianza. Abans, però (per a finals d’aquest setembre), Nova preveu dur-nos la primera part d’una altra saga (en aquest cas de ciència-ficció) llargament esperada, també d’autor xinès: El problema de los tres cuerpos, de Liu Cixin.

Els propers temps, doncs, sembla que la màgia vindrà d’Orient.

 

La Gràcia dels Reis ★★★★
[Pendent]
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 288 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari