LA HISTÒRIA DE KULLERVO (2015) – J. R. R. Tolkien

Autor: J. R. R. Tolkien
Títol: La historia de Kullervo (The Story of Kullervo)
Edició: Verlyn Flieger
Editorial: Minotauro
Any: 2016 (2015)
Pàgines: 210
ISBN: 9788445003015
Valoració: ★★★★

 

Que 45 anys després de la seva mort continuïn apareixent llibres de J.R.R. Tolkien és una sort que no podrem agrair mai prou. Resulta impossible de comparar la transcendència de la seva feina en el camp de la fantasia èpica a la de cap altre autor, contemporani seu o posterior. Aquesta afirmació, per altra part una evidència en qualsevol que conegui (ni que sigui superficialment) la figura de Tolkien, de vegades ha generat controvèrsia en el fandom més apassionat i amant de les novetats editorials. Acostuma a ser també aquell que jutja el valor de les obres en funció del nombre de ventes, o del seu gust personal: m’agrada = és bo; no m’agrada = no és bo. Llegir Tolkien és llegir un clàssic (com Chaucer, com Shakespeare) i els clàssics costen, de llegir. És necessari un entrenament, un bagatge de lectures previ. La historia de Kullervo que ens duu Minotauro és, precisament, una bona manera d’aprendre a entendre millor per què Tolkien és incomparable.

El llibre de Verlyn Flieger que avui ressenyem està compost de molts materials, apareguts ja anteriorment en diverses publicacions: la part central del llibre, la pròpia història de Kullervo i els dos esborranys de la ponència que Tolkien va fer a la Universitat d’Oxford sobre la font de la història, el Kalevala, van aparèixer el 2010 a Tolkien Studies. La justificació del llibre és, doncs, la voluntat de donar una visió de conjunt de tots aquests materials, que poden resultar útils per entendre millor el legendarium del mestre, que en el fons és la matèria que interessarà més a la majoria de lectors que s’hi apropin. Comprensiblement, doncs, les editorials, en presentar aquest text, s’han afanyat en destacar especialment aquells passatges que parlen de la història de Kullervo com del germen a partir del qual Tolkien va acabar desenvolupant anys més tard el seu particular món de fantasia. Però malgrat l’evidència d’això, cal advertir que aquest llibre no pertany a les fabulacions de la Terra mitjana ni hi té res a veure, directament.

La historia de Kullervo comença amb una Introducció, on l’escriptora ens dóna quatre dades útils sobre el text: en primer lloc, ens diu que la història de Kullervo s’ha propagat en diverses versions, i que la de Tolkien és la més tardana. De fet, el Kullervo de Tolkien beu directament del text finès del Kalevala, obra importantíssima dins de les mitologies nòrdiques confeccionada (sui generis) a mitjans segle XIX per Elias Lönnrot. Tot seguit, el llibre aborda pròpiament la història de Kullervo “el desgraciat”, com l’anomenava Tolkien. La història ens ha arribat en un únic manuscrit, custodiat a la biblioteca de la Universitat d’Oxford. Es tracta d’un esborrany, força matusser i ple de correccions de la pròpia mà de Tolkien. A més, compta amb el handicap d’ésser inacabat: l’acció acaba abruptament just abans del clímax. Tot el que té a veure amb la resolució de la història apareix amb notes gairebé taquigràfiques que no es van arribar a desenvolupar. En aquest aspecte, quasi podem dir que el llibre més que tenir un al·licient literari, presenta un interès arqueològic: ens permet penetrar a les entranyes creatives d’un dels genis més extraordinaris de la història de la literatura del segle XX ni més ni menys que a partir de la seva primera temptativa d’escriure un mite en prosa. I que és, al mateix temps, un dels seus textos menys convencionals.

Es una historia implacablemente oscura, un relato aciago y trágico de feudos de sangre, asesinatos, abusos infantiles, venganza, incesto y suicidio, tan diferente en tono y contenido del resto de su ficción breve como para construir casi una categoria pròpia.

A continuació, Flieger ens ofereix una sèrie de textos de caràcter analític. En primer lloc, ens presenta dues versions (o estats de redacció) del mateix assaig, que aprofundeix en el text font de Tolkien, el Kalevala: des d’un punt de vista erudit, acadèmic, comparar les diferències entre un i altre a la llum dels comentaris que l’autora situa al final de cadascun pot resultat d’interès. Però per al lector que ha abordat el llibre interessat especialment en els orígens de Frodo i l’anell, potser tanta erudició li siguin de més. Així que cadascú jutgi si aquest apartat és per a ell o no. En qualsevol cas, la lectura almenys de la segona redacció, titulada “El Kalevala”, potser sigui el més recomanable per al simple lector curiós.

L’últim apartat, “Tolkien, el Kalevala y «La historia de Kullervo»”, en canvi, m’ha resultat personalment d’allò més interessant. A mode de resum de tot el que s’ha dit anteriorment, aquest pot ser el colofó perfecte per als que han començat a llegir el llibre empesos per saber més coses sobre els prolegòmens de la Terra mitjana. És sabut que Tolkien havia expressat més d’una vegada el malestar per la pobresa mitològica de la seva Gran Bretanya natal, i que a causa d’això va començar a treballar en la creació d’un legendarium que l’esmenés. Amb el model de la mitologia nòrdica (i molt especialment del Kalevala finès), va començar a bastir el seu món mitològic, la complexitat del qual pot comprovar-se llegint, per exemple, el Silmaríl·lion. Estirant del fil apuntat en els apartats anteriors, l’autora explica aquí per què La historia de Kullervo és la baula que ens faltava de la cadena per connectar la Terra dels Herois amb la Terra Mitjana.

El Kalevala y el finés generaron el Quenya y La historia de Kullervo, y el Kullervo de Tolkien lo llevó a la creación de su Túrin y a El Silmarillion, y el Silmarillion lo llevó, a través de El Hobbit, a El señor de los Anillos.

Tolkien va ser un dels filòlegs més eminents de la seva generació, un savi i un erudit com pocs. Allà queden els seus estudis de llengua i mitologia, en el camp del real i del fantàstic. La historia de Kullervo és un excel·lent llibre per descobrir una de les seves moltes cares. I és que la fama de Tolkien no és atribuïble al fet que fos el primer autor de fantasia èpica, perquè ja abans d’ell podem trobar antecedents del gènere en la història de Gilgamesh, en la mitològia grega, en les sagues nòrdiques o en la pròpia literatura àrab, entre moltíssims altres exemples. Tampoc podem dir que la seva fama sigui a causa de la seva habilitat narrativa, ja que precisament l’estil ha estat un dels seu talons d’Aquil·les i sembla que una de les causes per les quals l’Acadèmia sueca no li va lliurar mai el Premi Nobel de literatura. Així doncs, per què Tolkien és incomparable? Si no ho sabeu, aquest és potser el vostre llibre.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 296 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari