DERIVA (2016) – Magín Méndez

Autor: Magín Méndez
Títol: Deriva
Editorial: El Transbordador
Any: 2016
Pàgines: 187
ISBN: 978-84-944516-2-1
Valoració: ★★★

 

Una cosa que trobo a faltar de quan era un xaval, és la literatura d’aventures a l’estil d’El far de la fi del món, Un capità de quinze anys, 20.000 llegües de viatge submarí, El vaixell fantasma, etc.

La llista podria ser interminable. Llegint Deriva són les que m’han vingut al record, perquè Deriva, de Magín Méndez, és una novel·la d’aventures, aventures marines, aventures amb majúscules.

Si li traiem la tecnologia futurista, ens queda una autèntica aventura de navegants dels set mars, illes fantàstiques i monstres marins. L’autor ens presenta uns personatges ben definits en el seu rol, allunyant-se de personalitats massa complexes i trames enrevessades. Magín ens delecta amb una clàssica novel·la d’aventures on des de la primera pàgina sabem qui són els bons i qui són els dolents.

Això que pot semblar simplista en principi, a mi m’ha resultat entranyable perquè durant la seva lectura he tornat a altres temps on m’identificava amb els herois i les seves proeses. Amb els anys de lectura un pot quedar saturat d’herois mig bons, malvats mig dolents, antiherois i dolents descafeïnats.

Però els lectors no són tots veterans, també n’hi ha que s’inicien i que volen descobrir les seves pròpies aventures. I no tenen per què fer-ho amb L’Illa del tresor.

Crec que és un estil que s’hauria de conservar, perquè tots en el fons tenim ànima de nen i de vegades no volem debanar-nos el cap amb trames enrevessades sinó simplement gaudir de la lectura.

Deriva hi ha el viatge primordial de l’heroi per partida triple. Ben farà aquest viatge per superar les seves inseguretats i una vida en la qual no ha hagut de fer front a cap conflicte i demostrar-se a si mateix que la superació és a l’abast d’aquell que s’ho proposa. Virgana trobarà en el viatge la constatació que no es pot lluitar contra tot en soledat. Perquè és un viatge estèril, sempre és millor fer el camí amb amics per superar els moments difícils. I Marius Tercero farà un viatge al seu propi interior on descobrirà que ser el millor en tot no sempre és el més aconsellable. Sentir més i raonar menys, potser és la millor elecció en la recerca de la seva personalitat final, que podria desembocar en ser una mica més humà.

La trama de Deriva transcorre en un llunyà planeta en què a penes hi ha terra ferma. I com no hi ha món aquàtic que es preï que no tingui un bon repertori de monstres marins, aquí tenim a tifó número set, un monstre, meitat tauró, meitat Tiranosaure Rex. Aquest monstre marí producte de la manipulació genètica aguaita durant tota la novel·la als protagonistes donant el toc just de suspens, però sense arribar a ser una paròdia del clàssic tauró.

Una sombra ascendía desde el mar y una zarpa enorme se aferraba violentamente al casco.

Deriva és una aventura dins d’una aventura. Es perfilen dues trames dins de la novel·la, la primera la de Ben, que per atzars de la vida acaba a la deriva en un món aquàtic amb pèssimes possibilitats de sobreviure. I la segona la de Marius Tercero. Una intel·ligència artificial, creada per una altra intel·ligència artificial que manipula al seu antull els destins de la humanitat per tota la galàxia. L’arribada de Marius al món aquàtic on les restes del genocidi d’una espècie que es va atrevir a plantar cara davant l’omnipotent IA li revelaran que el seu pare no és el que ell creia i haurà de prendre partit en una lluita que va començar fa molt de temps.

En definitiva, un llibre sense complexitats, però sense complexos. Completament recomanable per a lectors de totes les edats que vulguin gaudir de nou o descobrir el gènere de les Aventures.

lectura patrocinada per:

LOGO_Eltransbordador300

Carlos Acedo

Carlos Acedo

Aficionat a la programació informàtica. Culturalment dispers. L'apassionen els gèneres fantàstics. Ell és @Tendenciaweb i Girona Fictícia.

cacedo has 14 posts and counting.See all posts by cacedo

Deixa un comentari