ELANTRIS (2005) – Brandon Sanderson

Autor: Brandon Sanderson
Títol: Elantris (Elantris)
Editorial: Nova
Any: 2016 (2005, 2015)
Pàgines: 794
ISBN: 978-84-666-5884-3
Valoració: ★★★

 

Per fi he llegit Elantris, l’opera prima de Brandon Sanderson. Feia temps que volia llegir alguna cosa de Sanderson, però per A o per B, no ho feia. Va ser llavors, a inicis d’aquest any, després de seguir el fantàstic treball de divulgació del Cosmere que Alexander Páez (et alii.) va fer (Brandon Sanderson Infinito) des del seu blog, que vaig decidir que no podia deixar passar més temps. Qualsevol excusa és bona per agafar un llibre com aquest, però ha hagut de ser en la commemoració del desè aniversari de la seva publicació, i amb la meravellosa edició que ens ha ofert Nova, que finalment m’hi he llençat de cap. De fet, no serà un cas aïllat, aquest d’Elantris, segons llegeixo, ja que l’editorial va anunciar no fa gaire que reeditarien els quatre primers volums de Nacidos de la bruma al llarg dels mesos de setembre-octubre d’aquest 2016, mes pel qual està previst, també, que surti a la venta el cinquè volum de la saga. Tot això, al marge del munt de projectes que l’autor té encetats, alguns fins i tot paral·lelament.

Abans d’atacar pròpiament el text, vull fer menció a l’edició que ha preparat Nova per a aquest Xè aniversari. La veritat és que es tracta d’una autèntica peça de col·leccionista, cuidada fins a l’últim detall. En primer lloc, es tracta d’una obra enquadernada en tapa dura amb sobrecoberta, en la línia dels volums de Sanderson que pensa llançar Nova. La coberta porta una il·lustració de l’edició original de l’artista francès Alain Brion on s’hi veu al príncep Raoden, i segueix el model de l’edició anglesa del Xè aniversari, que la va recuperar. Alguns afortunats, però, hauran (haurem) pogut adquirir l’edició limitada de 200 exemplars que (de manera supermegahíperexclusiva) es va posar a la venda a la llibreria Gigamesh el dia del seu llançament, amb una segona coberta, en aquest cas protagonitzada per la princesa Sarene. També els mapes d’Elantris que acompanyen el volum, una autèntica meravella obra del cartògraf Isaac Stewart, han estat corregits respecte a edicions anteriors.

20160515_132137
Un dels mapes del llibre (cobertes interiors).

Però no només estèticament ha millorat molt aquesta edició especial. La veritat és que Nova s’ha posat les piles de debò amb Sanderson i ha encarregat la tasca de traduir les noves obres i corregir les antigues a Manuel de los Reyes (amb la col·laboració de Marina Vidal, Dídac de Prades i Antonio Torrubia). El resultat: l’obra per fi reflecteix el que era l’original i s’insereix dignament (i coherentment) en el Cosmere, l’univers en què transcorren bona part de les novel·les de Sanderson. En això també hi té a veure la depuració de la llengua que ha dut a terme el propi autor, la supressió d’alguna escena, la modificació d’alguna altra… Fins i tot el final ha estat retocat per ajustar-lo millor a la història. Tot plegat fa que no puguem considerar aquesta edició especial exclusivament una operació de màrqueting, de simple maquillatge, sinó una veritable posada al dia. És a dir, la versió canònica.

La portada original de l'edició del X aniversari
La portada original de l’edició del X aniversari

El llibre comença amb una Presentació signada per Miquel Barceló, l’editor de la primera edició espanyola, fa deu anys. Sempre resulta interessant llegir Miquel Barceló, malgrat tot. Personalment, he apreciat aquells paràgrafs en què l’ínclit editor indaga sobre els motius que singularitzen aquesta novel·la de tota la resta (que no és poca) de la fantasia èpica, des de Tolkien fins aquell 2005. Ja m’he referit en alguna altra ressenya al que considero que ha estat el principal enemic del gènere: l’anquilosament, la repetició incansable d’esquemes narratius o, com diu Barceló, la Síndrome Campbell. Des que un hobbit travessés la Terra Mitjana, tota la fantasia èpica s’havia autoimposat l’obligació, més o menys estricta, de narrar el viatge de l’heroi. Sanderson és dels primers (millor en plural) que concep una altra cosa. Uns altres camins per al gènere. Tot seguit, vénen unes pàgines anecdòtiques signades per Dan Wells, la primera persona que va llegir el manuscrit.

Parlar de l’argument d’Elantris a aquestes alçades és gairebé superflu. És com haver d’explicar com se salva Ulisses de les sirenes o com comença El Quixot. Qui no n’ha sentit a parlar? Qui no ha sentit a parlar de la ciutat d’Elantris? Elantris, la bella ciutat dels déus, maleïda fa deu anys amb tots els seus habitants i actualment convertida en un abocador. La fi d’Elantris va anar acompanyada de la fi de la màgia dels aons, la AonDor. La història ens és explicada a través de tres veus narratives, el punt de vista de les quals es va succeint en els diversos capítols: Raoden, el príncep hereu d’Arelon caigut en desgràcia. Sarene, una princesa poc convencional que viatja des del regne de Teod per casar-se amb Raoden, i Hraten, un sacerdot maquiavèl·lic immers en la seva particular crisi de fe. Tots personatges lluny dels estereotips del gènere.

La eternidad terminó hace diez años.

El món de la novel·la sembla construït a imitació del sistema de classes de l’Antic Règim (els nobles i els eclesiàstics a dalt de la piràmide social i la resta a baix), malgrat que les nombrosíssimes intrigues polítiques ens l’acosten més a l’època del Renaixement que a l’Edat Mitjana. Quan el príncep Raoden és colpit amb la maledicció i abocat a Elantris i Sarene i les seves idees revolucionàries irrompen a la cort d’Arelon, alguna cosa comença a canviar en aquella societat terriblement estratificada i immòbil. Un dels punts forts del llibre és l’estructura, la trama. No és cap secret que Sanderson treballa a partir de plans preestablerts, que li agrada comptar amb una visió prèvia ben detallada dels arguments dels seus llibres. Ens trobem, doncs, amb una obra molt ben plantejada i amb uns personatges que obeeixen perfectament a aquest pla establert. Tot ocorre amb l’exactitud d’un metrònom.

Ara bé, un llibre no és el mateix que un rellotge, i on en un l’exactitud és una virtut en una altre no té per què ser-ho. De fet, aquesta bona tècnica, sumada al fet que Sanderson fa gala d’una llengua més aviat senzilla i d’un estil gens carregós, pot donar la impressió que estiguem més aviat davant d’un producte fruit de la tècnica narrativa que d’una autèntica obra d’art inspirada. Sempre hi ha la desconfiança del crític allà on el públic s’hi aboca en massa! També les solucions proposades a la novel·la a problemàtiques com el fanatisme religiós o la diferència de classes fan l’efecte d’ésser un pèl utòpiques o ingènues. Hi ha un cert bonisme subjacent a l’autor, que el fa creure desmesuradament en la naturalesa humana i en la seva voluntat de millorar, de canviar. És clar que no podem passar per alt el fet que es tracta d’un autor mormó i, quan va escriure aquesta obra, de només 30 anys.

Nova ha cuidat molt tots els detalls en aquesta edició.
L’aon que representa la ciutat d’Elantris.

El llibre es clou amb un apartat titulat Ars Arcanum, on l’autor dóna quatre pinzellades a propòsit de la naturalesa de la màgia esbossada en aquesta novel·la (i sobre la qual dirà moltes més coses en les novel·les posteriors), una llista d’Aons i, en un estil molt holywoodienc, un apartat amb escenes eliminades, per si algun lector no n’ha tingut prou. Com que cap llibre que es preui no pot acabar sense un bon epíleg, al final del final Sanderson també hi inclou el seu. Està signat el 2015 i el va escriure en motiu d’aquesta edició especial del Xè aniversari. Resulta interessant de llegir. Sanderson ja no és el pipiolo de 30 anys que acabava de publicar la seva primera novel·la i esperava amb nerviosisme la rebuda del públic. Avui s’ha convertit en una estrella rutilant del panorama literari internacional, amb més de vuit milions de lectors arreu del món. Però, tot i això, sap molt bé on va començar tot. A Elantris.

lectura patrocinada per:
nova

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 296 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari