Article: Cyberpunk Manga i el dubte existencial

 Quan vaig deixar la meva humanitat enrere? Quin tant per cent de carn i metall es necessita per deixar de ser humà: 20%, 60%, 80%? On resideix la meva ànima, en el meu cervell orgànic o en els seus nanos-processadors implantats? Els humans sense modificacions m’odien per voler ser una màquina. Les IA que solquen la galàxia em menyspreen per aferrar-me a la carn. No ho enteneu? Sóc millor que vosaltres, sóc un Ciberorganisme. I us odio a tots.
Contes tancats al calaix. De Carlos Acedo.

Benvinguts a l’inquietant món del Cyberpunk, un gènere de la ciència-ficció que recull tot el que pot sortir malament en el futur en forma de distòpies.

Seria absurd intentar catalogar el Cyberpunk manga per anys o per autors, començant perquè és un gènere que es va escindir de la literatura de ciència-ficció allà pels anys 80. Segurament podríem donar-li la paternitat a William Gibson i la seva novel·la Neuromantic (si no l’heu llegida esteu orfes de mare per entendre el Cyberpunk Manga; us la recomano, no hi ha millor porta estel·lar per entrar a l’univers Cyberpunk). És cert que el Manga i l’anime japonès han donat una volta de rosca al gènere, en els seus arguments han sabut explotar aquestes societats futures de característiques negatives causants de l’alienació humana, fins a arribar a cotes sublims d’excel·lència tant d’argument com de bellesa visual.

Per això, en comptes de resumir-vos un llistat estil Viquipèdia, us donaré els meus referents i les meves sensacions quan els vaig llegir o vaig visualitzar. Segur que vosaltres tindreu els vostres propis referents i preferències, però ja veureu com coincidim en la majoria.

Les guerres nuclears ja no interessen a ningú, sempre n’hi ha hagut alguna en algun lloc en el passat, el que importa és el que ha quedat després d’aquesta guerra, gent que ja no és gent, són màquines, són telèpates, són monstres, són déus. Els seus costums són estranys i els seus motius sempre foscos.

 

El meu referent: Akira

En còmicKatsuhiro Otomo. Editorial Kōdansha. Entre els anys 1982 i 1990.

En anime: Direcció Katsuhiro Otomo i Izō Hashimoto. Estudi Tòquio Movie Shinsha. Any 1988.

neni9ieuqztcau6vrhle
Fotograma del film Akira (Katsuhiro Otomo, 1988)

Els Cyborgs tenen un dubte existencial irresoluble. La majoria d’aquests arguments es basen en un problema filosòfic plantejat per Descartes, debatut fins a la sacietat durant segles:

La meva ànima humana és diferent de la dels animals, llavors, si em transformo en màquina, perdo la meva ànima, o la màquina es torna humana?

El meu referent: Lain

En anime: Direcció Ryūtarō Nakamura. Estudi Triangle Staff. Any 1998.

Encara que els Ciber-organismes en el Manga solen aparèixer més assíduament com simbions humà-màquina (MECHA), de la qual es poden separar quan cal, la dependència psicològica d’estar en permanent contacte amb la màquina és tal que sorgeix el mateix dilema que amb el clàssic Cyborg: no es distingeix la línia on comença l’home i acaba la màquina.

 

Els meus referents: Applesed

En còmic: Masamune Shirow. Editorial Kodansha. Entre els anys 1985 i 1989

L’OVA. Direcció Kazuyoshi Katayama. Estudi Bandai Visual. Any 1988.

 

Ghost in the Shell

En còmic: Masamune Shirow. Editorial Kōdansha. Entre els anys 1989 i 1991.

En anime: Direcció Kenji Kamiyama. Estudi Production I.G. Any 2002.

L’OVA: Mamoru Oshii. Estudi Production I.G. Any 1995.

wmbplwdbpq4uf7gyvmq2
Fotograma del film Ghost in the Shell (Mamoru Oshii, 1995)

Tant el manga com l’anime Cyberpunk tenen una base transversal que es pot aplicar a gairebé tot el que s’ha publicat: poca inclinació per la vida. Aquest tipus d’animació sol estar dirigida a un públic adult ja que és molt violenta, fregant el gore en alguns moments.

 

El meu referent: Evangelion

En còmic: Yoshiyuki Sadamoto i Hideaki Anno. Editorial Kadokawa Shoten. Entre els anys 1995 i 2013.

En anime: Direcció Hideaki Anno. Estudi Gainax. Anys 1995 i 1996.

L’OVA: Direcció Hideaki Anno i Kazuya Tsurumaki. Estudi Gainax.

L’anime Cyberpunk crea fans incondicionals d’aquest gènere perquè com en la majoria de l’animació japonesa és un format ideal per explicar històries que d’una altra manera quedarien estranyes o incompressibles.

 

El meu referent: Alita, àngel de combat

En còmic: Yukito Kishiro. Editorial Shūeisha. Any 1990.

El Cyberpunk es va escindir a la dècada dels 80’s en un subgènere anomenat Steampunk, que es desenvolupa en una ambientació on es barreja la ciència-ficció i la fantasia amb un estil retro futurista ambientat en l’època victoriana.

Com a mostra d’això tenim la preciosa obra de Hayao Miyazaki, basada en la novel·la de Diana Wynne Jones:

 

El Castell ambulant

L’OVA: Direcció Hayao Miyazaki. Estudi Studio Ghibli. Any 2004.

2004-Hauru-no-ugoku-shiro-El-castillo-ambulante-foto-06
Fotograma de El castillo ambulante (Hayao Miyazaki, 2004).

Potser ha quedat alguna cosa al tinter (jo tampoc ho he llegit tot!), però puc assegurar-vos que aquests títols són per a mi l’essència del Cyberpunk Manga.

Carlos Acedo

Carlos Acedo

Aficionat a la programació informàtica. Culturalment dispers. L’apassionen els gèneres fantàstics. Ell és @Tendenciaweb i Girona Fictícia.

cacedo has 17 posts and counting.See all posts by cacedo

Deixa un comentari