Recomanacions: Els nostres llibres per Sant Jordi 2016

Aprofitant que els últims temps hem aconseguit reunir una il·lustre tripulació al blog, aquest any la recomanació de Sant Jordi ve en forma d’article col·lectiu, on cada membre de la nau recomana un llibre publicat (o reeditat) aquest últim any. Aquesta ha estat l’única condició imposada pel còmit. Una tria volgudament heterogènia, doncs, on esperem que cada lector hi pugui trobar el seu llibre.

La resta, ha estat tot cosa seva.

 

[NOTA: Si llegiu aquesta entrada fins al final potser us endureu una petita sorpresa i, de passada, potser també un parell de llibres extraordinaris…]

 

el visitantEl visitant, de Joan Marcé / EDM Edicions, 2015

Els seguidors del blog segurament ja deuen estar farts de llegir sobre les recomanacions que fem des d’aquí de la segona part de la trilogia “El Missatge”, que en Joan Marcé està enllestint, però el cert és que la novel·la val molt la pena i, posats a recomanar algun producte nostrat, de gènere fantàstic i editat aquest últim any, la veritat és que El visitant sembla una opció òptima. Intriga, amor, ciència-ficció, acció, aventures, tecnologia, arqueologia… Una novel·la molt ben escrita i amb tots els ingredients per esdevenir un best-seller que, malgrat les seves més de 400 pàgines, s’escola de les mans sense que ens n’adonem. No va ser un dels Premis Imperdible 2015 de El Biblionauta perquè sí [llegir ressenya].

© Daniel Genís

 

gent que tu coneixesGent que tu coneixes, de Maria Mercè Cuartiella / Proa, 2015

Gent que tu coneixes és un llibre que comences a llegir amb unes expectatives i que quan l’acabes, aquestes han quedat completament superades per la senzillesa quotidiana que s’hi pot trobar. Els tretze relats que s’inclouen sobten per la proximitat, en com la M. Mercè Cuartiella ha sabut recrear el nostre entorn més immediat i fer-ne literatura, amb una llengua en aparença senzilla, però que amaga un gran treball al darrere. I en la realitat hi podem trobar una mica de tot, històries més dramàtiques i tràgiques, d’altres més divertides, algunes amb tocs d’humor negre que fan que el conjunt sigui variat, sense trencar la unitat temàtica [llegir ressenya].

© Enric Bassegoda

 

els somnis a la casa de la bruixaEls somnis a la casa de la bruixa, H. P. Lovecraft / Laertes, 2015

Els somnis a la casa de la bruixa està farcit de tot allò que ens agrada als fans de la Ciència Ficció i del Terror: ­viatges interdimensionals, rates antropomòrfiques, malsons, pors, estranys càlculs físics i matemàtics… Clar, perquè Els somnis a la casa de la bruixa és una novel·la curta de H.P. Lovecraft, que encara no estava traduïda al català i que ara, de la mà arcana d’Emili Olcina, edita  Laertes. Voleu més arguments? La portada és una funktàstica il·lustració de Kim. Encara un altre? És una bona porta d’accés al món del creador de Cthulu, i al pulp dels anys trenta de la revista Weird Tales. I un darrer? El preu, de butxaca.

© Jordi Casals

 

3_coberta-temps-de-segona-ma-indd-193x300Temps de segona mà. La fi de l’home roig, d’Svetlana Aleksiévitx Raig Verd, 2015

Aquesta novel·la de la darrer Premi Nobel de Literatura, la bielorussa Svetlana Aleksiévitx, és un recull de testimonis de gent senzilla que van viure traumàticament la caiguda de l’URSS. Aleksiévitx va entrevistar desenes de ciutadans russos durant anys, recollint drames personals relacionats amb la pèrdua de valors que suposà la fi del món soviètic: des d’antics combatents de la Segona Guerra Mundial que acaben suïcidant-se en veure com el que creien s’esvaïa fins a mestresses de casa que acaben vivint en la indigència. Tot un seguit de petites històries que ens ajuden a entendre com els grans esdeveniments sociopolítics de finals del segle XX van afectar la gent corrent.

© Oriol Ribas

 

perímetrePerímetre, de Jair Domínguez / Catedral, 2016

Una de les novel·les de l’any. Amb uns personatges de fermesa totèmica i una natura sense pietat, Jair Domínguez teixeix una narració intensa, inexorable, on combina com ningú tendresa, violència, profunditat existencial i calor, molta calor. Amb ressons del Kafka més desolador, però amb apel·lacions a Becket i Arrabal, el viatge del protagonista, l’Enginyer, esdevé una epopeia èpica de grandesa homèrica. No és un western ni una novel·la postnuclear, és la història d’un vell heroi de Troia condemnat a executar una venjança.  I tot plegat, amb un estil auster, depurat i esmolat, com les pedres del desert amb les que ensopeguem quan ens endinsem en l’espai d’aquest Perímetre.

© Joan Manuel Soldevilla

 

un monstre em ve a veureUn monstre em ve a veure, de Patrick Ness / Sembra Llibres, 2015

Un monstre em ve a veure, de l’escriptor americà Patrick Ness, és una obra commovedora i apassionant. Escrita a partir de la idea original de Siobhan Dowd, que va morir de càncer abans de poder escriure-la, ens parla sobre la pèrdua d’un esser estimat. Ha estat traduïda a més de vint llengües i ha guanyat nombrosos premis, i és que no n’hi a per a menys. Gràcies a l’editorial Sembra Llibres, el podem llegir en català i meravellar-nos d’unes magnífiques i inquietants il·lustracions de Jim Kay. És un llibre que aconsegueix emocionar-te des del primer moment. A finals d’any, aquesta història arribarà al cinema, però abans us recomano que aquest Sant Jordi us feu  amb un exemplar i gaudiu d’aquesta trista (però preciosa) novel·la [llegir ressenya].

© Meri Motos

 

fantasmaFantasma, de Laura Lee Bahr / Orciny Press, 2015

Jo he escollit el llibre que més m’ha impactat, no només aquest darrer any, sinó en tot el temps que porto com a lector actiu. Estic parlant de Fantasma, de la nord-americana Laura Lee Bahr. És la primera novel·la del gènere bizarro que es tradueix al castellà i ho fa per la porta gran. Si us agrada Twin Peaks i el cinema de David Lynch segur que us captivarà aquesta magnífica novel·la. És molt ràpida de llegir i us deixarà durant uns dies intentant encaixar totes les peces del trencaclosques que l’autora, amb molta perícia, ha sabut crear i que convida a rellegir-lo una i una altra vegada per mirar de resoldre’l. Estic segur que algun dia ho faré [llegir ressenya].

© Josep Sancho

 

dune-illustration-4Dune, de Frank Herbert / The Folio Society, 2015

L’any 2015, coincidint amb el cinquanta aniversari de la publicació de Dune, The Folio Society va fer una edició especial de l’obra de Frank Herbert. Les il·lustracions que acompanyen el llibre són un cas excepcional perquè és de les poques vegades que les versions visuals de la novel·la són fidels a les descripcions de Herbert. Val la pena llegir i rellegir aquesta obra de la ciència ficció dels anys seixanta si voleu reflexionar sobre temes tan actuals com la genètica, la religió, la política i la dependència cap als recursos naturals. Encara és vàlida la posició que fa anys es va establir per la qual es pot llegir Dune com una Bíblia fosca plena de fragments de pensament profund [llegir ressenya].

© Francesc Xavier Morales

 

el forat de la ramblaEl forat de la Rambla, de Jacint Casademont i David Álvarez / autoeditat, 2016

Una de les sensacions (pseudo)editorials de l’any ha estat El forat de la Rambla, de David Álvarez (guionista) i Jacint Casademont (dibuix), un còmic en blanc i negre amb estètica de fanzine clàssic que el ‘mismíssim’ Salvador Dalí hagués aplaudit fins a sagnar. De fet, el domador de carxofes més conegut i universal defensava a mort allò local, allò ultralocal, com a paradigma de la universalitat que tant professava. Casademont i Álvarez fan gala d’aquest humor empordanès més autoparòdic, caricaturesc, surrealista, amb un puntet àcid i alguns brillants jocs de paraules. Només un però: de totes les caricatures de prohoms i pubilles que apareixen, la meva és la més millorable. Indefectiblement, jo sóc molt més bell [llegir ressenya].

© David “Callahan” Ruiz

 

les extraordinàriers aventures de francesc pujolsLes extraordinàries aventures de Francesc Pujols, de Sebastià Roig i Toni Benages / Les Males Herbes, 2015

A casa, quan ens imaginem un superheroi, no veiem capes ni malles de colors. No volen, ni llacen raigs pels seus ulls. A casa ens imaginem un filòsof amb vestit de tall clàssic, el seu poder és la “Hiparxiologia, religió científica catalana”, el seu camp de batalla Catalunya i la seva lluita donar a conèixer el nostre llegat cultural barrejant ficció històrica i aventures sobrenaturals. Sebastià Roig i Toni Benages, amb un gran coneixement i igual falta de respecte per la història, ens porten aquesta obra surrealista en una Catalunya de principis de segle plena de poetes, pintors cubistes, bruixes i marcians. On el nostre protagonista, el filòsof català Francesc Pujols, viurà aventures sempre més enllà dels límits de la realitat [llegir ressenya].

© Carlos Acedo

 

Més enllà d’aquestes recomanacions signades per cada membre, en nom del blog també us en volem fer un parell de molt especials, perquè són de gent “de la casa”.

Si l’any passat ens vam fer ressò de la novel·la El crit de les ultracoses d’en David “Callahan” Ruiz i de l’antologia Catalunya mítica, on l’Enric Bassegoda havia publicat un relat vampíric, aquest any volem recomanar-vos-en molt especialment dues altres:

En primer lloc, l’última novel·la d’en Jordi Casals, Telecaster circus (Laertes, 2016), una història àcida, crítica i molt ben escrita sobre la Barcelona contemporània i les misèries del show business [llegir ressenya] i, at last but not at least, l’assaig bilingüe del gran Joan Manuel Soldevilla Àngel Puigmiquel. Una novel·la gràfica (Diminuta Editorial, 2015), un acuradíssim treball sobre un dels ninotaires de casa nostra més reconeguts i (paradoxalment) més oblidats [llegir article].

soldecas

Totes dues obres (i la resta de rercomanacions) les podreu trobar a les nostres llibreries de referència, la Low Cost a Figueres i la Llibreria 22 a Girona (o a les seves respectives parades, el dia 23).

Però si les voleu aconseguir gratuïtament només cal que ens deixeu a sota un comentari recomanant-nos un llibre per a aquest Sant Jordi. Entre els que hàgiu participat sortejarem un exemplar dels llibres d’en Jordi Casals i en Joan Manuel Soldevilla.

I als que no tingueu sort, no patiu: sempre podeu llegir gratuïtament el primer número de la nostra revista: El Biblionauta. L’amanac de ciència ficció, fantasia i terror de les comarques gironines.

revista 2015

Entrevistes, cròniques, articles, ressenyes… i 6 relats fantàstics d’algunes de les millors plomes de la província [llegir notícia].

Algú dóna més?

Bona diada, i bona lectura
El Biblionauta
llibreries amigues
logo_LLC_colorAnagrama-LLi-22
El Biblionauta

El Biblionauta

Un viatge als llibres. Literatura en general. Ciència-ficció, fantasia, terror i còmics en particular.

el-biblionauta has 89 posts and counting.See all posts by el-biblionauta

37 thoughts on “Recomanacions: Els nostres llibres per Sant Jordi 2016

    • Daniel Genís
      20 d'abril de 2016 at 7:59
      Permalink

      Ep! El poder del còmit arriba justa la porta de la nau, així que les recomanacions forànies podien ser tant d’obres en català com no, d’aquest any com d’altres. En qualsevol cas, sé per una bona ressenya d’un dels meus blogs de referència que Les cròniques del déu coix és un llibre excel·lent. Moltes gràcies per comentar!

      Reply
  • 20 d'abril de 2016 at 17:33
    Permalink

    És llibre que va sortir fa dos anys i va guanyar el premi Ictineu, però que a mi em va agradar molt. Jo recomano “La decisió de Manperel” de Jordi de Manuel.

    Reply
  • 20 d'abril de 2016 at 18:28
    Permalink

    Fa poc he acabat de llegir Haru de Flavia Company. M’ha agradat moltíssim.
    Filosofia de vida oriental.., en català. (També està disponible en castellà).

    Reply
    • Daniel Genís
      20 d'abril de 2016 at 18:59
      Permalink

      Fantàstica recomanació, Belén. Merci per comentar i a la llista del sorteig que vas!

      Reply
  • 20 d'abril de 2016 at 18:50
    Permalink

    “El Crit de les Ultracoses”, de Callahan Ruíz. Un llibre entretingut, sense més pretensió que entretenir i que beu de fonts cinematogràfiques per proporcionar-nos unes poques hores de diversió (és novel·la curta). A més a més, obra d’un autor empordanès. Merda de la bona.

    Reply
    • Daniel Genís
      20 d'abril de 2016 at 19:01
      Permalink

      Va ser la nostra recomanació de l’any passat però, com tots els clàssics, és immortal. El recuperem, doncs, i fem nostra també aquesta fantàstica recomanació d’un il·lustre biblionauta i bastard. Merci per l’aportació Víctor.

      Reply
  • 20 d'abril de 2016 at 19:35
    Permalink

    Doncs jo m’animo amb un escriptor francòfon nascut a Tunis, Sorj Chalandon, i la seva magnífica reinterpretació moderna de l’Antígona de Sòfocles, “La quarta paret”. Salut, i bon Sant Jordi!

    Reply
    • Daniel Genís
      20 d'abril de 2016 at 20:05
      Permalink

      Quin nivellàs, Erik! Posaré l’Antígona de Chaladon al costat de la d’Espriu 😉 Merci per comentar i salut i bon Sant Jordi igualment per a tu!

      Reply
  • 20 d'abril de 2016 at 19:38
    Permalink

    Jordi Sierra i Fabra, ‘Tres dies d’agost (Inspector Mascarell 7)’ (Rosa dels vents). Una saga que distreu, amb un llenguatge planer, trames interessants – moltes vegades amb un desenllaç inesperat – i molt ben documentada en la Barcelona de postguerra.

    Reply
    • Daniel Genís
      20 d'abril de 2016 at 20:07
      Permalink

      Queda anotat, Xavi. Sierra i Fabra és un totterreny incansable. Merci per comentar, i et poso a la llista.

      Reply
  • 20 d'abril de 2016 at 21:12
    Permalink

    Tot i que no estic segur que lligi amb el blog, jo vull recomenar una meravella del gran Dani Torrent, autor empordanes, il·lustrador i un artista amb lletres grans: Àlbum para dias de lluvia, Un llibre il·lustrat que al meu entendre tan pot ser per grans i petits, fantàsticament dibuixat, escrit i pensat…

    Reply
    • Daniel Genís
      20 d'abril de 2016 at 23:37
      Permalink

      Per descomptat que lliga, Rafa! Aquí tenen cabuda tots els llibres i del gènere que sigui. Moltes gràcies per recomanar!

      Reply
  • 20 d'abril de 2016 at 23:18
    Permalink

    Bona nit!

    Jo us recomano llegir el llibre que vaig traduir l’any passat i el qual actualment estic acabant de traduir al castellà: Dràcula. La novel•la i la llegenda, un assaig molt complet per als amants de l’antropologia i, per descomptat, de Dràcula i dels vampirs. Aprofito per penjar l’enllaç on trobareu una magnífica ressenya d’en Daniel Genís: http://elbiblionauta.com/ca/2016/01/29/dracula-la-novel%C2%B7la-i-la-llegenda-2001-clive-leatherdale/

    Feliç Sant Jordi, biblionautes!

    Reply
    • Daniel Genís
      20 d'abril de 2016 at 23:40
      Permalink

      Moltes gràcies, Albert! La veritat és que vaig gaudir molt amb la lectura i m’alegro de saber que estàs en procés de traduir-lo al castellà! Quan el tinguis traduït fes-nos-ho saber, ens en farem ressò.

      Reply
      • 20 d'abril de 2016 at 23:44
        Permalink

        Per descomptat! Me n’alegro que tagradés. La ressenya va ser de cum laude. Moltes gràcies, crac!

        Reply
      • 21 d'abril de 2016 at 11:13
        Permalink

        Gràcies, Alfons! Ja em diràs què t’ha semblat, si el llegeixes! 😉

        Reply
      • Daniel Genís
        21 d'abril de 2016 at 11:56
        Permalink

        Ep! Que això no compta com a recomanció, eh Alfons!? 😉 Va, deixa’ns el títol d’un llibre que t’hagi agradat i entra a la llista pel sorteig d’un dels nostres 2 llibres-regals!

        Reply
  • 21 d'abril de 2016 at 8:43
    Permalink

    Jo vull recomanar dos llibres: Fariña, de Nacho Carretero, una crònica del narcotràfic a Galícia i com s’ha convertit en quelcom de normal que no ens escandalitza, quan sí ho fa quan ens parlen de la màfia italiana. I un cop llegit no pots evitar pensar quina gran sèrie de TV podria fer-se’n… però també desitges que això no passi mai perquè fa molta por el que podria sortir si s’hi posen a fer-la amb Mario Casas.

    El segon llibre és un del que ja s’ha fet la sèrie (excel·lent, tot i que, com és habitual, molt millor el llibre) i s’ha emés recentment: 22/11/63, del molt prolífic i excel·lent Stephen King. Història (l’assassinat de JFK i la societat americana dels anys 60), ciència-ficció (viatges al temps, distopies…), amor (si no us emocioneu al final és que teniu el cor d’un ultralliberal), referències a molts dels llibres de l’oncle Stifo… El millor King.

    Reply
    • Daniel Genís
      21 d'abril de 2016 at 9:48
      Permalink

      Magnífic dos per un, Lluís! Anotem les teves interessants recomanacions. Per cert, l’Esther de la Low Cost fa molt que em va recomanar Cuernos de Joseph Hillstorne King. No és del rei, però quasi…

      Reply
  • 21 d'abril de 2016 at 13:40
    Permalink

    Dos recomanacions més: Una de gènere de terror, dels amics de Males Herbes: “Aquesta nit no parlis amb ningú” de Josep Sampere, de la que ja en va fer ressenya en Daniel en el seu moment. Perd al final, és cert, just quan s’ho juga tot, però val la pena tenir-la en compte. L’altra d’assaig, d’un autor que no sé si entre en el gènere fantàstic, però que arrossega un submón inquietant i misteriós en les seves obres, un espai entre els vius i els morts, parlo de Manuel Baixauli i el seu “Ningú no ens espera”, de lectura obligatòria pels amants de la lectura, els lectors, l’art i la creació.

    Salut.

    Reply
    • Daniel Genís
      21 d'abril de 2016 at 13:53
      Permalink

      M’alegra que coincidim en això del llibre de Sampere. La veritat és que el llibre em va agradar, però el final em va destrempar força. Anotem el segon, sobretot amb les credencials que ens en dónes! Gràcies per recomanar, Albert.

      Reply
  • 21 d'abril de 2016 at 15:24
    Permalink

    Bon dia, jo us recomano un llibre de cuina, en aquest cas per treure aquells tuppers que en sobren, “Cuina i Reaprofita” de l’Editorial Cossètania, un recull de receptes fàcils per treure profit a tots aquells aliments que ens sobre o que directament van a les escombraries.

    Us deixo l’enllaç:

    http://www.cossetania.com/cuina-i-reaprofita-1819

    Gràcies, he escombrat cap a casa… 😉

    Reply
  • 21 d'abril de 2016 at 16:04
    Permalink

    Doncs va, farem un parell de recomanacions!

    Primera recomanació (una de còmic): pels que fins ara no us havíeu acostat a l’obra magna del britànic Bryan Talbot, al desembre Astiberri va publicar una fabulosa edició integral de “El corazón del imperio” (http://www.astiberri.com/products/el-corazon-del-imperio). En realitat podríem dir que és la segona meitat de la seva obra més important, però es pot llegir independentment de la primera (que Astiberri publicarà, també en format integral, a finals d’aquest mes): Las Aventuras de Luther Arkwright (http://www.astiberri.com/products/las-aventuras-de-luther-arkwright). Per mi, la millor història d’ucronies i universos paralels que hagi llegit mai juntament amb…

    Segona recomanació (ull que té trampa): clàssic dels clàssics de les ucronies, “La langosta se ha posado” és la genial novel·la de l’escriptor americà Hawthorne Abdensen en què descriu un món on el Regne Unit va ser qui va liderar l’atac final contra Alemanya a la Segona Guerra Mundial i qui s’acaba enfrontant a Estats Units durant la Guerra Freda… per acabar-ne sortint victoriosa! Tot i que el propi Abdensen reconeixia haver escrit la novel·la sota la influència de l’I-Ching (el llibre oracular xinès), crec que per Sant Jordi us serà més fàcil trobar una edició d’aquest llibre milenari que no pas una de “La Langosta se ha posado”. 😉

    Reply
    • Daniel Genís
      21 d'abril de 2016 at 16:07
      Permalink

      Ooooooh! grandíssimes recomanacions, Alfons. Moltes gràcies per la petita classe magistral. Ho tindrem en compte.

      Reply
  • 21 d'abril de 2016 at 18:47
    Permalink

    Bones,
    en primer lloc molt bona iniciativa aquesta d’enviar recomanacions de llibres 🙂
    La meva aposta serà per un clàssic de ciència ficció que vull recomanar-vos és “Un hombre en el Castillo”, d’un autor que m’encanta, en Philip K. Dick.
    Es tracta d’una distopia d’un futur no molt llunyà on el desenllaç de la 2a Guerra Mundial va ser justament al revés: els alemanys, italians i japonesos van guanyar i es van repartir les diferents nacions del món que van anar conquerint, inclòs Estats Units, que van dividir en tres parts.
    Doncs au, bona lectura!!
    Salut

    Reply
    • Daniel Genís
      21 d'abril de 2016 at 19:14
      Permalink

      Un autor essencial i una novel·la quer tinc aquí al costat, a la pila de pendents, des de fa un munt. PKD és una passada. Al blog n’hem ressenyat uns quants i Ubik, per exemple, em va encantar.
      Quant a la ucronia de L’home al castell alt dir-te que s’està a punt (crec) d’estrenar una adaptació per a la TV. Veurem què tal.
      Gràcies per les teves paraules i per la teva súperrecomanació!

      Reply
  • 22 d'abril de 2016 at 0:49
    Permalink

    Colm Tóibín un dels grans escriptors irlandesos d’avui dia ens toca el cor amb una història tendra i de lluita, de pors i d’esperances, de solitud i d’amor amb la seva novel.la: “Brooklyn” la qual ha sigut portada al cine recientment i amb molta fidelitat al text.

    El viatge vital i material d’una noia -Eilis Lacey- que tras la guerra busca una nova vida lluny dels seus arrels i contra la seva voluntad. Una història particular que segons Tóibín és la història dels arrels d’EUA.

    Reply
    • Daniel Genís
      22 d'abril de 2016 at 11:51
      Permalink

      Anotada queda la teva recomanació, Valentín. Gràcies per pujar a bord i deixar-nos la teva aportació pel dia de Sant Jordi.

      Reply
  • 22 d'abril de 2016 at 23:57
    Permalink

    Hola ! Jo em llanço a la piscina recomanant el llibre de “La llar de Miss Peregrine per a nens peculiars” de Ransom Riggs, aprofitant que Tim Burton fará una adaptació del llibre amb Eva Green com a Miss Peregrine. És un llibre molt tendre i sobre tot et te engaxat i captivat desde la primera pàgina. El vaig acabar el mateix día que la meva mare me’l va regalar per Sant Jordi de l’any passat. 100% recomanable (ara esperem que en Burton no la cagui, pero tinc fé de que en sortirà una bona pel·lícula !)

    Reply
    • Daniel Genís
      23 d'abril de 2016 at 8:45
      Permalink

      M’encanta la recomanació, Sara! Desconeixia que Burton estava treballant en això i, tal i com dius, si no la caga promet. Cal tenir fe en les coses que cal tenir fe 😉 Gràcies!!!

      Reply

Deixa un comentari