EXÉGESIS (2014) – Alejo Cuervo

Autor: Alejo Cuervo
Títol: Exégesis
Editorial: Gigamesh
Any: 2014
Pàgines: 172
Valoració: ★★★★

 

La pila (aquella muntanya de llibres que tots els amants de la lletra impresa tenim) és la pila. La pila té un comportament peculiar, connatural: és indiferent que llegeixis més o menys, sempre sembla augmentar de volum. S’expandeix. Com l’univers. És el símbol d’una tasca inesgotable. Per poder sobreviure a la pila cal tenir unes regles, normes, lleis, i han de ser irrompibles: llibre nou, llibre que va al final de la pila. Un no es pot deixar endur per l’entusiasme de la novetat, del regal inesperat, de la sorpresa editorial. La pila té un ordre i no es pot alterar. O domines la pila o la pila et domina a tu. Doncs bé, la ressenya d’avui és la d’un llibre que s’ha saltat totes aquestes normes; que ha desafiat la pila.

Exégesis va ser el resultat de la meva darrera visita al temple del vici i la subcultura. Efectivament, em refereixo a la llibreria Gigamesh de Barcelona. En aquesta ocasió vaig tenir el plaer de conèixer en persona l’Antonio Torrubia (fins llavors per a mi era únicament @Toliol, i duia una destral), i vaig sortir de la tenda amb un parell de regals. Un va ser aquest. I si “el librero del mal” et regala un llibre escrit per Alejo Cuervo (fundador de la llibreria Gigamesh i director d’Ediciones Gigamesh) no hi ha pila que valgui. La idea, al principi, era compaginar la seva lectura amb la que tenia entre mans, donar-li una ullada de tant en tant mentre em llegia el que tocava de la pila. Al cap de quatre pàgines, però, em vaig oblidar totalment del llibre de la pila i em vaig enganxar a la lectura d’Exégesis.

El llibre no enganya. Per alguna cosa es titula Exégesis. Es tracta de la visió particularíssima d’Alejo Cuervo d’aquest món de la fantasia i la ciència ficció des de l’òptica d’algú que ha batallat des de baix de tot i fins a esdevenir un referent inqüestionable del gènere a Espanya. Potser no agradarà a tothom aquest estil tan personal, però he de confessar que a mi m’ha enganxat des del principi fins al final (és un llibre curt i de lectura amena, així que tampoc ha estat gaire temps). El llibre s’obre amb una Introducció. L’autor ha escollit una sèrie de textos publicats al llarg dels anys per il·lustrar la seva particular manera d’entendre el món editorial, la idea de la ficció i, fins i tot, de la vida. La personalitat de Cuervo impregna cadascun d’aquests textos, i això és precisament el que els fa apreciables, propers i molt personals. Cadascun va precedit d’una petita entradeta on es justifica la seva inclusió en aquest llibre. Apropiat i esclaridor, donada la tremenda heterogeneïtat dels materials.

“Colección Fantasy” o “La Enciclopedia Galáctica”, els primers apartats, permeten conèixer el Cuervo més erudit. El que reflexiona sobre el gènere i el negoci del gènere. Però sense pedanteria, sinó amb un intel·ligent sentit irònic que marca distància amb l’intel·lectual elitista i cregut. Fabulós el seu clatellot (després de citar la gran LeGuin) als talibans de la literatura realista:

Permítaseme en primer lugar que divida el mundo en dos mitades: los buenos y los malos. Los buenos, faltaría mas, somos nosotros, ardientes defensores del derecho inalienable de imaginar lo imposible. Los malos son todos aquellos enanos mentales que defienden la superioridad de los valores de la narrativa realista frente al fantástico.

“La biblioteca ideal”, en canvi, és la particular guia de lectura del gènere fantàstic d’Alejo Cuervo. Una llista de 40 títols que eren (el 1993) a parer seu els millors del gènere. Com que ja havia plogut molt l’any 2014 (quan es va publicar aquest llibre), Alejo Cuervo va completar la llista amb una última secció en la qual hi va afegir alguns títols més actuals. Com totes les guies (també la recent de Barceló, publicitada amb bombos i platerets) és personal i intransferible. Hi podrem estar més o menys d’acord. Però en qualsevol cas és innegable que respon al que es proposa, servir de guia, però pel simple fet de ser de qui és ja es mereix que li donem un cop d’ull amb atenció. Confesso que cada vegada que coincidia alguna de les meves lectures amb algun títol llistat per Cuervo, no podia reprimir un somriure de satisfacció. Al final, però, m’he adonat que em queda molt per llegir. Caldrà engrandir encara més la pila… Maleïda sia!

La quarta part del llibre, “Gigamesh tienda”, és un interessant exercici d’arqueologia editorial. A punt de llançar els primers títols d’Ediciones Gigamesh (Cuarentena, de Greg Egan i Las puertas de Anubis, de Tim Powers), Alejo Cuervo ens dóna quatre pinzellades de com funciona el negoci editorial, expressa la seva admiració per Paco Porrúa (i per l’antiga editorial Minotauro) i descobreix les directrius del seu segell que, amb entusiasme però incertesa, començaria a caminar aquell 1999. Encara que pugui fer l’efecte contrari, “Ostras con salsa picante” (relat inclòs a Visiones 2000) no està tan lluny del sentit de l’apartat anterior. Si allà Cuervo ens parlava de la tasca d’editor des del punt de vista més assagístic, aquí ho fa des de la ficció. Un autèntic exercici de metaliteratura, vaja. Una lúcida aproximació a la idea del best-seller, aquest concepte tant apreciat per la majoria d’editorials dels nostres dies. Una petita meravella, plena de saviesa i sentit irònic.

“Enredando con las musas”, en canvi, és un capítol molt diferent, on l’autor ha decidit incloure totes aquelles poesies que al llarg dels anys s’ha dedicat a traduir. Hi ha de tot. I força. Personalment, m’ha agradat (i sorprès!) descobrir que la traducció dels poemes inclosos a Cançó de gel i foc li devem a ell. Finalment, i a mode de cloenda, “Reproches al sector editorial” és un text (l’únic) escrit expressament per a l’ocasió. Cuervo repassa l’estat del negoci editorial i l’atenció desmesurada que es presta als mercats. Les dades diuen que es venen més llibres que mai, però que en canvi les llibreries especialitzades cada vegada tendeixen a ser-ho menys. Supermercats, gasolineres, grans superfícies. Tots venen el mateix. El best-seller. Són unes pàgines delicioses, on l’autor descabdella el seu pensament més humanístic, la filosofia que impregna Gigamesh:

Es tan deseable combatir la desigualdad social como lo es disfrutar de la máxima diversidad cultural.

No tot és la llei de la selva. No tot ha de ser Amazon i l’FNAC i El Corte Inglés. Hi ha una altra manera de fer les coses. Això és el que sembla voler dir-nos Alejo Cuervo en el fons d’aquest llibre. Exégesis és la seva particular visió d’aquesta altra manera de fer, una manera que ha pres forma en Gigamesh, tant en l’activitat editorial com en el tarannà de la llibreria. Ara bé, propostes com aquesta només poden funcionar si compten amb la connivència dels lectors. D’aquí que el llibre acabi amb un repte:

Pero, ¿y vosotros? ¿Cuál es vuestra postura en esta guerra?

Doncs això.

llibre patrocinat per:
photo
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 306 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari