GESTES DELS COMTES DE BARCELONA I REIS D’ARAGÓ (2012) – Stefano M. Cingolani i Robert Àlvarez

Autor: anònim
Títol: Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó – Gesta comitum Barchinone et Regum Aragonie
Editor: Stefano Maria Cingolani
Traductor: Robert Álvarez
Editorial: Obrador Edèndum
Any: 2012
ISBN:978-84-8424-213-0
Valoració:★★★★

 

Gairebé un segle després que aparegués l’edició crítica de la versió definitiva de les Gesta comitum Barchinone et regum Aragonie, de Louis Barrau Dihigo i Jaume Massó i Torrents (1925), Stefano M. Cingolani i Robert Álvarez Masalias, curador i traductor respectivament, n’han enllestit una posada al dia. En el seu conjunt, les Gestes representen la crònica catalana més antiga, un text narratiu excepcional que ens permet veure la transformació i fixació de la memòria històrica del Principat. Però no són un únic text ni són obra d’un únic autor. Han estat “en moviment” al llarg dels anys depenent de les exigències de cada moment i del context on s’han copiat.

Les dues primeres versions, la primitiva (Gesta I), datada entre 1180 i 1184, i una altra avui perduda no gaire posterior, de la qual se’n va fer una traducció al català (Gesta II) entorn 1269, estan encara molt lligades a una dimensió dinàstica del casal de Barcelona, i no pas nacional. A partir de la versió ampliada (Gesta IV), però, les Gestes es transformen. La pròpia inclusió d’aquesta versió en el Llibre dels reis (una compilació d’autor anònim escrita entre 1277 i 1280 de la qual provenen moltes llegendes que reforcen el lligam del casal de Barcelona amb l’imperi carolingi) suposa la inclusió de la història comtal barcelonina en una dimensió històrica més complexa que les anteriors.

En la seva enèsima aportació a la historiografia catalana medieval, el doctor Cingolani ha publicat recentment a la Universitat de València l’edició d’aquestes tres primeres versions, al mateix temps que ha signat també l’edició i la introducció de la quarta i definitiva (Gesta III). En aquesta darrera aportació, Cingolani centra la seva anàlisi en la complexa problemàtica entorn l’autoria i els orígens del text. Segons ell, aquesta versió  hauria estat obra de tres o quatre autors diferents, que haurien treballat en quatre moments: des del començament del regnat de Pere el Gran fins a 1299, moment en què el relat hauria quedat inexplicablement interromput. Les Gesta III representen la culminació d’un llarg procés de transformació de les històries dinàstiques en històries nacionals, alhora que posen el punt i final a la tasca historiogràfica de Ripoll. A més, són l’obra més important entre Desclot i Muntaner.

L’edició de Barrau contenia pocs errors, però aquesta nova la corregeix i la supera, per tal com respecta molt més el llatí medieval d’acord als moderns criteris d’edició de textos i presenta per primera vegada un text convenientment prologat, traduït i anotat. A més, presenta la novetat d’incardinar les Gesta dins un panorama d’activitat historiogràfica molt més ric que no es creia fins fa ben poc i que coincideix amb l’època de major esplendor política i militar de la Corona d’Aragó.


Publicat originalment a Anuario de Estudios Medievales, 43/1, gener-juny de 2013, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 359-360.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 305 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari