PERQUÈ NO ET PERDIS PEL BARRI (2014) – Patrick Modiano

Autor: Patrick Modiano
Títol: Perquè no et perdis pel barri (Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier)
Editorial: Proa
Any: 2015 (2014)
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-575-9
Valoració: ★★★★

 

Després de llegir unes quantes novel·les de Patrick Modiano, Premi Nobel de Literatura 2014, sempre et sembla tenir la impressió que estàs llegint si fa no fa el mateix: un home adult, a punt d’entrar a la vellesa, escriptor o equivalent, que per algun motiu recorda el passat, la seva joventut on hi ha inevitablement una dona misteriosa, etèria i que el té captivat, i una colla de gent de reputació dubtosa. Sempre en un espai, París, amb uns carrers concrets, anomenats i descrits minuciosament i, generalment, l’ambient que predomina és de nit. Ara bé, de la mateixa manera que totes les novel·les s’assemblen, totes són diferents i totes són igualment suggerents i molt agradables de llegir.

Aquesta novel·la, apareguda pocs dies abans de conèixer el guardó del Nobel, no dissenteix de tot això que s’acaba de dir, per bé que potser la ciutat hi apareix menys referenciada i ha de compartir protagonisme amb el poble de la infantesa del protagonista, Saint-Leu-la-Fôret, situat a la regió metropolitana, però.

La novel·la es divideix en dues parts. La primera, comença amb el protagonista, Jean Daragane, escriptor adult i un punt misantròpic, que ha perdut la seva agenda i un home prou misteriós, Gilles Ottolini, el truca per dir-li que l’ha trobada i que la hi portarà. Daragane no té massa interès ni en l’agenda ni sobretot en la trobada amb aquell home que es declara fan seu. Per si tot això fos poc, li fa notar que a l’agenda hi apareix un tal Guy Torstel que també és un personatge de la seva primera novel·la, La negror de l’estiu. Aquí es pot veure com Ottolini li ha revisat l’agenda i a més li ha preparat un dossier amb les dades que té del tal Torstel, amb les fotocòpies de les pàgines de la novel·la incloses. A Daragane no li agrada gens tot això, però se sent mig atret per la companya d’Ottolini, Chantal Grippay, i en certa manera també de la faceta de jugador que té Ottolini i que tot seguit el comença a fer pensar en els seus anys d’infantesa, amb en Guy Torstel, que també era jugador, en el seu passat, amb una dona, l’Annie Astrand. Aquella trobada posa de manifest que en l’escriptura sempre ha buscat alguna cosa:

Per a ell, escriure un llibre també era llançar avisos de far o senyals de Morse destinats a certes persones de qui havia perdut la pista. N’hi havia prou de deixar-ne caure el nom en algunes pàgines a l’atzar, i esperar que s’acabessin posant en contacte amb ell.

A partir d’aquí comença la segona part, la del record, molt més introspectiva. Ottolini i Grippay desapareixen gairebé del tot, i apareix el rastre d’aquella dona misteriosa, l’Annie Astrand, que algú ha volgut comparar amb la mare del mateix Modiano, que el va abandonar de petit i només l’anava a veure de tant en tant. Doncs bé, Astrand és una dona propera a la mare del protagonista, que el visita a l’internat on viu, se l’emporta a vegades amb ella i el posa en contacte amb els seus amics, una colla de tafurs de reputació dubtosa, entre els quals hi ha Guy Torstel, que sembla com si tingués un tracte amable amb ell. De tot el que es recorda hi ha un fet que sembla transcendental i que no s’arribà a produir, es tracta de l’intent de robatori-segrest del petit Daragane per part de l’Annie, li va fer un passaport fals i li va parlar d’una nova vida a Roma, on havien d’arribar amb tren a través de la frontera de Ventimiglia. Però al final res de tot això va succeir i Daragane va ser abandonat per l’Annie.

Al principi gairebé no es nota, el cruixit de les rodes damunt la grava, el so d’un motor allunyant-se, i encara necessites una mica de temps per adonar-te que a part de tu no hi queda ningú més, a la casa.

Amb ella van acabar sent veïns en l’època de joventut del protagonista, fins i tot li deixava les claus quan ella marxava i li deia:

Si surts a passejar, no et perdis.

Talment com un àngel de la guarda. Daragane de gran va tornar a coincidir amb l’Annie, que es va canviar el nom pel d’Agnès Vicent, una vegada casada amb Roger Vicent, un altre jugador de reputació encara més dubtosa que els anteriors. I ella li nega tots els seus records amb candidesa:

No… T’equivoques… no me’n recordo gens d’això.

Com si tot el que va viure el petit al seu costat siguin simples peces de la seva imaginació. A més, cal afegir-hi que des de fa molt temps és impossible trobar l’Annie-Agnès, només troba traces, pistes, en un clar paral·lelisme a la seva infantesa, que només són traces, una veritat molt fragmentada que és difícil de reconstruir, amb una constant que sí es repeteix, i és que tothom coincideix que l’Annie-Agnès va estar a la presó.

Fins i tot intentarà reconstruir la seva vida a Saint-Leu amb una visita a aquest poble i una llarga entrevista amb el metge, el doctor Voustrad, per recuperar tot el que pugui per tal de reconstruir la seva memòria, amb uns resultats que no són gens engrescadors, fins i tot retorna al barri que havien compartit, i els resultats encara són pitjors. En el fons, Daragane ho havia oblidat tot perquè no volia recordar la història d’un abandonament, d’una il·lusió per començar una nova vida lluny d’allà que s’havia enterrat sota les roderes d’un cotxe de fugitius.

En aquesta recerca constant de la memòria de la infantesa, alguns crítics hi han volgut veure la pròpia vida de Modiano, intentant refer la seva infantesa, recuperar els records d’una mare poc present i d’uns desconeguts que sovint li feien de família, i que en el fons aquesta sigui la temàtica que recorre la seva obra, la de reconstrucció vital, d’aquí que fins i tot s’ha arribat a dir que totes les seves novel·les són iguals, però amb diferents personatges. El que sí que es pot seguir en totes les novel·les de Modiano és la recerca del passat, dels records, amb una gran qualitat i amb un gust exquisit per descriure’ls i per descriure la ciutat, que fan de la seva lectura un imprescindible de la narrativa actual.





Ens ajudes amb una donació?