Una nova publicació a la Catosfera

Extra! Extra! Semblava que no havia d’arribar mai el moment, però finalment ja podeu trobar al nostre quiosc virtual el primer número de “EL BIBLIONAUTA. L’almanac de ciència ficció, fantasia i terror de les comarques gironines”. Poc després que un dels referents del gènere fantàstic a Catalunya, la Revista de les Males Herbes, anunciés el seu comiat al cap deu números i sis anys de vida (des d’aquí aprofitem per expressar el nostre més sentit condol), ja només quedava la clàssica Revista Catarsi com a supervivent heroica en el panorama de la literatura fantàstica de petit format a casa nostra. I per molts anys! Doncs bé, avui EL BIBLIONAUTA ve amb tota la modèstia del món a fer-li companyia.

La revista neix des d’aquest blog amb la voluntat d’esdevenir referent dels gèneres fantàstics a la província de Girona. La idea és que sigui una publicació digital i gratuïta, i que aparegui regularment cada any a finals de desembre. Serà més un almanac que una revista, en el sentit que vol ser contenidor de tot allò (esdeveniments, articles, entrevistes, ressenyes, etc.) que ha ocorregut a la nostra província relacionat amb la ciència ficció, la fantasia i el terror i que ja ha estat publicat en el blog al llarg de l’any que es tanca. Per tant, podríem dir que en certa manera ens mou la voluntat de reciclatge.

Un lloc per a la creació literària de #CiFiCat

Però EL BIBLIONAUTA no vol ser només això. A la revista també hem disposat un espai de creació literària (que hem titulat “Ficcions”, en honor a l’extraordinària antologia de relats breus de Jorge Luis Borges) i que pretén atreure els aficionats del gènere en general. La idea és que diverses plomes gironines de naixement o d’adopció (diferents cada any), més o menys conegudes, més o menys avesades a tractar els gèneres fantàstics, vagin passant per aquesta secció i ens deixin els seus relats.

En aquest primer número els sis relats que us convidem a llegir són aquests:

• El primer es titula “L’esfera celestial”, i és obra de Joan Manuel Soldevilla. El popular tintinaire presenta un relat molt breu i original ambientat al segle XVI i a mig camí del relat històric i de l’aventura fantàstica, amb ni més ni menys que Sant Ignasi de Loyola com a protagonista.
• Tot seguit, l’escriptor Jordi Casals ens introdueix amb “Holocaust cetaci” en el malson d’una peculiar fi del món, seguint amb l’estil desenfadat i funky que va caracteritzar la seva primera novel·la, Muerte por funky.
• Enric Bassegoda, que aquest darrer any ha debutat a Catalunya mítica, segueix amb el mateix estil en el seu conte “He escoltat el corn de Carlemany”, un relat d’història-ficció que ens durà de la mà d’un oficial nazi al convent de Sant Pere de Rodes, durant els anys de la Guerra Civil espanyola.
• De caire ben diferent als relats a què ens té acostumats, l’escriptora Mercè Cuartiella (guanyadora l’any passat del Premi Mercè Rodoreda de relat breu per Gent que tu coneixes), ens presenta “El bol de fusta”, una obra intimista i propera al realisme màgic, on es deixa notar l’ofici d’una de les narradores més interessants de l’última fornada d’escriptors en llengua catalana.
• I d’una ploma consagrada a una que debuta: “El projecte Algia” és la primera incursió de Carles Gironès en l’arena literària. I ho fa amb solvència amb un relat de ciència-ficció que, seguint l’estela dels clàssics que tant admira, no perd de vista les implicacions morals que sempre té tot invent científic.
• En darrer lloc, en David Ruiz (l’irreductible “Callahan”) ens ha volgut apropar a unes muntanyes de l’Albera molt particulars en el seu relat “La roca de l’escrofall”. Ambients llòbrecs i algunes esquitxades de sang per a l’autor de l’exitosa El crit de les ultracoses, en un nou homenatge al mestre dels terrors còsmics Lovecraft.

En el terreny de les il·lustracions, hem d’agrair especialment la col·laboració generosa de Rafa Villalón, que s’ha revelat com un pinzell primerenc molt prometedor, i també dels altres dibuixants que han embellit els textos d’aquesta revista amb les seves creacions extraordinàries: el ninotaire Joan Antoni Poch (JAP), la Montse Miquel i en Jordi Martínez. I de la Meri, també, per les seves fotos. Totes.

En el terreny dels agraïment no ens podem oblidar, és clar, dels tripulants habituals del blog, que han contribuït amb la seva tasca diària a conduir aquesta nau fins aquí.

Un espai obert als aficionats gironins, però no només

Tot això, amb l’ànim de vehicular i estimular un corrent que en aquesta zona del nord de Catalunya fa l’efecte de comptar cada cop amb més adeptes, però que s’ha caracteritzat tradicionalment per acusar una certa desorganització. Si amb aquesta proposta ajudem d’alguna manera a organitzar i difondre el gènere, ni que sigui només modestament, ja haurem acomplert l’objectiu que ens havíem marcat en un principi i ens podrem donar per satisfets.

Sens dubte, però, els aficionats rigorosos detectareu errors en aquest primer número. Us prometem mirar d’esmenar-los en properes edicions. Precisament, amb la voluntat d’ésser més acurats, us demanem la vostra col·laboració i que ens feu saber la vostra opinió sobre aquest projecte a través de l’espai reservat als comentaris en aquesta mateixa pàgina o, si ho preferiu, en el nostre Twitter o a la pàgina de Facebook del blog. Només així, amb l’ajuda de tots, podrem créixer i millorar.

Si us sembla interessant i creieu que ens ho mereixem, sisplau, llegiu-nos i difoneu!

Podeu accedir al primer número gratuïtament en diferents formats des del nostre quiosc virtual.