EL VISITANT (2015) – Joan Marcé

Autor: Joan Marcé
Títol: El visitant
Editorial: EDM Edicions
Any: 2015
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-697-1681-6
Valoració: ★★★★★

 

El passat dissabte 7 de novembre es va celebrar la XXXVIII Ter-Cat a Girona. Després de força temps sense celebrar-se-n’hi cap, la capital dels dos rius va gaudir amb diversos actes informals dedicats a acostar els fans i els autors de literatura de gènere fantàstic. Entre els autors gironins que van presentar les seves últimes obres va haver-hi Sebastià Roig (per partida doble), David “Callahan” Ruiz i David Sandó. També hi estava convidat Joan Marcé, l’autor de El visitant, però malauradament al final no hi va poder assistir. Així que em vaig quedar amb les ganes de conèixer-lo i, el que és pitjor, de sentir-lo parlar d’aquesta novel·la. Ara bé, sempre he procurat seguir els consells d’aquells que en saben més i duen més temps en “el negoci” que jo, així que quan l’Eloi Puig (de La Biblioteca del Kraken, 600 ressenyes) va recomanar-lo, em vaig afanyar a prendre’n nota.

I Déu n’hi do si l’ha encertada! Val a dir que a aquestes alçades ja no tenia cap esperança de llegir la millor novel·la de ciència-ficció en llengua catalana publicada aquest any, però així ha estat. Menys encara d’un autor del qual ho desconeixia absolutament tot, amb un llibre autoeditat (hauré de reconsiderar les meves reticències a la qualitat dels autors autoeditats, a tenor d’aquest llibre i de l’últim premi Ictineu, Tenebra, de l’Emili Gil) i de títol tan poc atractiu com El visitant. Si obviem aquests aspectes contextuals, resulta que la novel·la és una autèntica joia, tremendament ben escrita, abastament documentada en diverses branques del saber (des de criptografia a microbiologia, passant per història antiga o física quàntica) i amb un sentit endimoniat del ritme que m’ha mantingut enganxat a la lectura hores i hores. Literalment. Els lectors habituals del blog ja saben les meves reticències a les obres llargues, així que entendran el valor d’aquesta afirmació en una obra de més de 400 pàgines!

El visitant és la segona part de la  trilogia El Missatge, de moment inacabada (sembla ser que l’any vinent podríem assistir a la seva conclusió), que es va encetar l’any 2011 amb Un intrús a l’estany (Edicions 62), finalista al Premi Ictineu de l’any següent. Ara bé, no és necessari haver llegit aquella primera novel·la per seguir perfectament el fil d’aquesta segona, com jo mateix puc testimoniar. El llibre comença on va acabar el primer, és a dir, just després del revolucionari descobriment que va realitzar el científic Ramon Verdaguer: la relació entre un intricat codi matemàtic ocult en la nostra cadena d’ADN i l’existència de vida extraterrestre en un petit planeta, M-51. Prenent aquest cop com a eixos del relat dos arqueòlegs, el kurd Adar Khami i la noruega Tate Thorsen (i desplaçant a un paper més secundari Ramon Verdaguer i la seva xicota Eva) Joan Marcé trasllada l’acció al desert iraquià, on una troballa en un antic jaciment sumeri de més de sis mil anys posarà al descobert una tomba amb uns gravats inquietants.

Quan, casualment, es relaciona aquesta troballa amb el descobriment del doctor Verdaguer i es planteja la possibilitat que una intel·ligència extraterrestre, fa milers d’anys, hagués pogut intervenir de manera decisiva en l’evolució de la nostra espècie (en la línia que ja havia plantejat, per exemple, 2001: Una odissea espacial d’Arthur C. Clarke), les agències d’espionatge més importants del món inicien una carrera d’obstacles per atribuir-se el mèrit del descobriment. I l’Adar i la Tate, en Ramon i l’Eva, no seran sinó un més d’aquests obstacles, simples peons en un joc molt més perillós del que creien i que poc té a veure amb l’interès científic. En paral·lel a aquesta trama central, Marcé ens acara hàbilment a aspectes ben interessants de la nostra pròpia espècie, i que ens obliguen encara que no vulguem a preguntar-nos per la nostra naturalesa, tan ambigua, tan complexa. Els homes, capaços del millor i del pitjor. Excel·lent la caracterització del dolent de la història, aquest Scalphunter (que sembla tret d’un film de Tarantino o dels germans Coen), i del seu cap, el temerari Jack Flesher.

El visitant no és exclusivament una obra de ciència-ficció. De fet, s’interna magistralment en altres gèneres, com la novel·la d’espies o la d’aventures, en la línia de les de mestres com Frederick Forsyth o John Le Carré. Però cal no perdre de vista ni fer escarafalls pel fet que l’excusa argumental, en el fons, sigui (mal que li pugui pesar a algú) la ciència-ficció. Llengua apta i madura, vocabulari adient, estil acurat i dinàmic, fabulosa ambientació i uns coneixements aprofundidíssims dels camps més variats doten aquesta novel·la a parts iguals d’una gran versemblança i d’una fabulosa capacitat per captar l’atenció dels lectors més diversos. Potser al final et preguntes si no hauria convingut una última repassada per part d’un corrector professional, però en qualsevol cas clama al cel que una obra com aquesta no hagi aparegut publicada en una bona editorial, amb tot el cerimonial digne dels grans blockbusters.

Catalunya és i continuarà essent un país petit mentre no es tregui de sobre els romanços i les grans editorials (la gran editorial, Planeta, que ho ha fagocitat gairebé tot) no entenguin que una obra com aquesta (sí, de ciència-ficció) està feta per vendre’s a dojo. El visitant no és art i assaig, no és literatura de petit format per a minories. És molt bona literatura de masses, d’aquella que les grans editorials s’haurien de barallar per publicar per Sant Jordi. D’aquella que ajuda a consolidar la literatura d’un país normal. Si algun dia s’entén que hi ha autors nostrats tan capaços com els forasters de vendre un fotimer d’exemplars començaré a creure en el futur cultural d’aquest país nostre. Mentre es continuï confonent el que ha de ser un best-seller amb el que són subproductes mediocres i tornes clientelars d’autors mediàtics, no.

El pitjor d’aquesta novel·la és que costa de trobar. No la busqueu a La Central o a la Laie, perquè no la trobareu. Tampoc a Gigamesh em temo, el gran temple a Barcelona de la literatura de gènere. Caldrà que feu l’esforç de desplaçar-vos a la llibreria Geli de Girona (també la podeu demanar a través de la seva pàgina web) o que us arribeu a la petita Low Cost de Figueres, alguns dels pocs llocs del món que de moment us la poden dispensar. Però val la pena, creieu-me. No us mentiria amb una novel·la de 400 pàgines!


Trilogia El Missatge:
Un Intrús a l’Estany
El visitant
[Pendent]

 

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 301 posts and counting.See all posts by dgenis

7 thoughts on “EL VISITANT (2015) – Joan Marcé

  • 7 de gener de 2016 at 8:48
    Permalink

    Gracias por la reseña, tampoco sabía nada de este autor ni de su trilogía, así que voy a tratar de hacerme con el primer libro.
    Es curioso que el 1° fuera editado por Edicions 62 y este no.
    Un abrazo desde Málaga

    Reply
    • Daniel Genís
      7 de gener de 2016 at 8:59
      Permalink

      Hola Miguel Ángel. En primer lugar, gracias a ti por dejar el comentario. El primero no lo he leído, pero como indico por aquí los 2 libros que hay de momento son bastante autoconclusivos, así que no es imprescindible haber leído el 1o para entender el 2o. Aún así, ¡adelante con Un intrús a l’estany! Por cierto: hablé con el autor y le pregunté a propósito del hecho editorial que comentas. El mundo editorial (de las grandes editoriales como Planeta-Ed.62 almenos) es estraño y cruel con los escritores noveles. Aún así, también me cuenta que la autoedición no es ninguna bicoca. Veremos el 3o cómo sale… Un saludo.

      Reply
  • 7 de gener de 2016 at 10:42
    Permalink

    Muchísimas gracias, me lo pediré en cuanto pueda y os comento (eso sí tengo una pila de libros atrasados tamaño pirámide egipcia). Sin embargo, tras leer tu reseña me han entrado muchas ganas de leerlo. Empezaré por el primero y si me gusta me animaré con el que reseñas aquí.
    Gracias por aclararme lo de la editorial, resultaba curioso.
    Y en general, enhorabuena por el blog, me encanta saber más de mi género favorito publicado en catalán.

    Reply
    • Daniel Genís
      7 de gener de 2016 at 12:15
      Permalink

      Eso de las pilas enormes debe ser un mal endémico… por aquí ando igual 😛
      Gracias por tus palabras sobre el blog. Aquí estamos, para lo que haga falta.

      Reply
  • 11 de febrer de 2016 at 23:25
    Permalink

    Fa pocs dies que he llegit “El visitant”, de Joan Marcé i he de dir que em va deixar enganxada a la lectura fins el final. El mateix em va passar fa tres anys amb “un intrús a l’ estany”, la seva primera novel.la. El que no entenc d’ aquest llibre, es perquè no està als aparadors de totes les llibreries de Catalunya. Estic totalment d’acord amb el teu comentari. Es una lectura molt recomanable a tots els amants de les novel.les de suspèns i acció. Moltes felicitats a l’ autor, espero poder gaudir aviat de la seva tercera entrega!

    Reply
    • Daniel Genís
      12 de febrer de 2016 at 0:18
      Permalink

      Isabel, precisament el dubte que planteges li vaig demanar fa uns mesos a l’autor, quan vaig poder-lo conèixer en persona. Conclusió: el món editorial és molt complicat… Si tot va bé, dintre de poc m’agradaria treure una entrevista per aquí mateix a l’autor on vull abordar aquest tema. Ja t’avanço, però, que actualment s’està movent per a què més gent de més llocs puguin llegir el primer i el segon volum i, crec que dintre de no gaire, també el tercer. Estigues atentab a les notícies del blog 😛 Merci per passar per la nau, i bona lectura!

      Reply

Deixa un comentari