AELITA (1922) – Aleksei N. Tolstoi

Autor: Aleksei Nikolàievitx Tolstoi
Títol: Aelita (Aelita) [1]
Editorial: Nevsky
Any: 2010 (1922)
Pàgines: 281
ISBN: 978-84-937466-5-0
Valoració: ★★★★

 

La fascinació per Mart no és recent. Els astrònoms antics ja l’observaven amb interès. El 1877, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va veure unes línies a la superfície marciana que molts van interpretar com a canals d’aigua fets per éssers intel·ligents. La hipòtesi de la vida marciana va agafar llavors gran volada i autors de ciència ficció com Herbert George Wells van plasmar aquest fet en obres com La guerra dels mons (1898) en la qual uns éssers semblants a pops a bord d’immensos vehicles mecanitzats arriben a la Terra i destrueixen Londres fins que les insignificants bactèries terrestres acaben amb ells. La possibilitat de viatges humans a l’espai ja s’havia popularitzat abans a través d’escriptors com Jules Verne i la seva obra De la Terra a la Lluna (1870). A la Rússia de principis del segle XX, l’investigador Konstantin E. Tsiolkovski (1857-1935), teoritzador dels coets a reacció, ja afirmava que algun dia serien possibles els viatges tripulats a l’espai i a altres cossos espacials. El temps li va donar la raó: el 1961 Iuri Gagarin esdevingué el primer humà a l’espai i el 1969, Armstrong i Aldrin trepitgen la Lluna. De moment l’home no ha anat més lluny [2].

Si l’èxit d’Estrella roja (1908) d’Alexander Bogdanov, la primera obra de ciència ficció soviètica que aborda la fascinació per Mart, va ser més aviat limitat, l’obra que ressenyem avui cal dir que ha tingut millor fortuna. Ja sigui a causa del seu autor, ja sigui perquè va ser portada al cinema. Aelita, d’Aleksei Nikolàievitx Tolstoi ha passat a la història com una de les millors novel·les que parlen del viatge humà a Mart.

El seu autor, Aleksei Tolstoi, fou un dels escriptors russos més bons de la primera meitat del segle XX. Va cultivar tant la poesia com el relat costumista, la novel·la històrica, la sàtira o la ciència ficció. Parent del gran Lev Tolstoi, pertanyia a una de les famílies nobles més importants de Rússia (era comte) i es va exiliar durant la Revolució Russa, però al cap de poc tornà al seu país on fou acceptat pel règim comunista. Per aquest motiu fou conegut com a l’Aristòcrata Roig o el Camarada Comte. Gràcies al seu talent literari va poder sobreviure a les purgues stalinistes.

L’argument és força més elaborat que la novel·la de Bogdanov. L’enginyer Los posa un anunci a la porta d’un edifici abandonat (on ha estat fabricant una nau) demanant voluntaris per un viatge a Mart. Gusev, un soldat desmobilitzat i sense ocupació, s’hi interessa. El viatge, segons Los, no hauria de durar més de vuit o nou hores dins un coet de 8 metres i mig d’alçada (per a les dades tècniques, Tolstoi es basà en els estudis del ja citat Konstantin Tsiolkovski). Preguntat sobre la possibilitat de trobar vida en aquell planeta, Los afirma que és possible, ja que alguns científics terrestres han estat rebent senyals procedents de Mart en els darrers temps.

Quan llencen el coet, aquest agafa una velocitat de 500 km per segon i, efectivament, en el temps predit per Los aterren a la superfície marciana. Per saber si l’atmosfera es respirable, deixen sortir un ratolí de la nau i veuen que hi ha oxigen. Mart és un planeta rogenc i semi àrid poblat de cactus i fauna desèrtica. No triguen a trobar el primer marcià, un ésser molt similar als humans. Aquest, els invita a un beuratge semblant al vi. Continuen sols la seva exploració fins que són rodejats per uns soldats marcians i conduïts a la capital, Soatsera.

La capital no és precisament una utopia. La classe alta viu en un estadi ultra modern, mentre que la població resta esclavitzada. Aelita, filla del dictador marcià Tuskub els explica que el planeta estava poblat a l’antigor per una raça d’humanoides anomenats aols. Un mal dia, van arribar unes naus terrestres (Los i Gusev descobreixen que eren gent procedent de l’Atlàntida i la seva brillant civilització) i van esclavitzar els aols (sembla que això d’anar esclavitzant gent és una característica humana…). Els supervivents es van refugiar a les muntanyes i des de fa segles el planeta està dividit en castes socials dirigides per una mena de consell supeditat al pare d’Aelita.

Els marcians, per tant, són uns éssers submisos, manats per un règim despòtic i com afirma la mateixa Aelita, desconeixen el significat de la paraula “felicitat”. Gusev, ardent revolucionari, no trigarà a ordir una revolució per expulsar Tuskub del poder i alliberar el poble marcià. Però mentrestant, l’enginyer Los i la princesa Aelita s’enamoren…

Aelita va ser portada al cinema el 1924 (un any després de la publicació del llibre) pel cineasta soviètic Iàkov Protazanov.

Si ens hi fixem, deixant de banda els elements fantàstics, Bogdanov i Tolstoi van voler fer una metàfora del sistema comunista. Pel primer, Mart era la societat utòpica a aconseguir. En canvi Tolstoi, amb el seu Mart dividit en una classe alta i un poble miserable, va voler plasmar la realitat d’una Rússia molt recent, la de l’Antic Règim sota els tsars. Mart els servirà com a excusa per fer literatura social.


[1] He d’agrair a l’amic i russòfil Oriol Ribas que m’hagi permès adaptar una entrada del seu bloc Rússia al cor per confeccionar aquestes ressenyes especials per a El Biblionauta.
[2] Donat que en l’article d’Oriol Ribas tant Estrella roja com Aelita estan englobades sota un mateix epígraf (“La fascinació pel planeta roig”), encapçalem sengles ressenyes amb la mateixa introducció.
Oriol Ribas

Oriol Ribas

Russòfil. Estudiós de la Història i la Filologia Eslava. També escriu a ‎@Historieseuropa.

uri has 8 posts and counting.See all posts by uri

Deixa un comentari