ESTRELLA ROJA (1908) – Alexander Bogdanov

Autor: Alexander Bogdanov
Títol: Estrella roja (The Red Star. A Utopia) [1]
Editorial: Nevsky
Any: 2010 (1908)
Pàgines: 270
ISBN: 9788493746636
Valoració: ★★★

 

La fascinació per Mart no és recent. Els astrònoms antics ja l’observaven amb interès. El 1877, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va veure unes línies a la superfície marciana que molts van interpretar com a canals d’aigua fets per éssers intel·ligents. La hipòtesi de la vida marciana va agafar llavors gran volada i autors de ciència ficció com Herbert George Wells van plasmar aquest fet en obres com La guerra dels mons (1898) en la qual uns éssers semblants a pops a bord d’immensos vehicles mecanitzats arriben a la Terra i destrueixen Londres fins que les insignificants bactèries terrestres acaben amb ells. La possibilitat de viatges humans a l’espai ja s’havia popularitzat abans a través d’escriptors com Jules Verne i la seva obra De la Terra a la Lluna (1870). A la Rússia de principis del segle XX, l’investigador Konstantin E. Tsiolkovski (1857-1935), teoritzador dels coets a reacció, ja afirmava que algun dia serien possibles els viatges tripulats a l’espai i a altres cossos espacials. El temps li va donar la raó: el 1961 Iuri Gagarin esdevingué el primer humà a l’espai i el 1969, Armstrong i Aldrin trepitgen la Lluna. De moment l’home no ha anat més lluny [2].

La primera menció de Mart en una obra literària de ciència ficció que trobem a Rússia apareix al relat Estel Roig (1908) d’Alexander Bogdanov. Aquest revolucionari, escriptor i científic va plasmar en aquesta obra dos temes que, en principi, no tenien res a veure: la ideologia socialista i el viatge fantàstic a un altre planeta. Tot i ser un llibre d’evasió, l’objectiu era clar: fer arribar a la gent els principis comunistes en forma de relat de ciència ficció.

Leonid, un revolucionari a la clandestinitat, coneix un dia un company de lluita que li fa saber que en realitat és un marcià vingut a la Terra per buscar recursos per al seu planeta. Aquest marcià (anomenat Menni) oculta el seu aspecte sota una màscara humana ja que, evidentment, la seva forma física hauria xocat al nostre planeta. Havent-li demostrat que efectivament no és un ésser terrícola, Leonid accepta la seva proposta de visitar el seu planeta i se’n van cap a Mart en una nau propulsada amb radioactivitat. Durant el viatge, Leonid és instruït per Menni i els altres tripulants de la nau en la llengua i costums marcianes.

Ja al planeta roig (anomenat “estel” per Bogdanov, no per ignorància sinó com a referència a l’Estel Roig del Comunisme), descobreix que un sistema socialista regna a Mart. La societat marciana ha anul·lat les diferències socials, no havent-hi classes ni propietat privada, els homes i les dones no es poden distingir ja que tots són iguals i van vestits idènticament, i es permet l’amor lliure. Tot és regit per un Consell Suprem i no hi ha un líder visible.

Leonid fins i tot té un romanç amb Netti, una doctora marciana la qual al principi no sap si és un ésser masculí o femení. Però no tot és alegria en aquesta utopia comunista: Mart no té prou recursos i els marcians han de buscar-los en altres planetes com la Terra o Venus, i alguns marcians estan a favor de colonitzar el nostre món per al seu profit. Per a fer-ho possible, caldria exterminar tots els humans. Menni i Netti, els amics de Leonid, hi estan totalment en contra. Proposen prioritzar l’explotació de Venus que, tot i ser un planeta més difícil de colonitzar, posseeix més radioactivitat que la Terra i pot portar més riqueses als marcians.


[1] He d’agrair a l’amic i russòfil Oriol Ribas que m’hagi permès adaptar una entrada del seu bloc Rússia al cor per confeccionar aquestes ressenyes especials per a El Biblionauta.

[2] Donat que en l’article d’Oriol Ribas tant Estrella roja com Aelita estan englobades sota un mateix epígraf (“La fascinació pel planeta roig”), encapçalem sengles ressenyes amb la mateixa introducció.

Oriol Ribas

Oriol Ribas

Russòfil. Estudiós de la Història i la Filologia Eslava. També escriu a ‎@Historieseuropa.

uri has 8 posts and counting.See all posts by uri

Deixa un comentari