EL CAÇADOR DE LA FOSCOR (1936) – H. P. Lovecraft

Autor: H. P. Lovecraft
Títol: El Asiduo de las tinieblas (The Haunter of the Dark)
Editorial: Valdemar
Editor: Juan Antonio Molina Foix
Any: 2007 (1936)
Pàgines: 27 [dins Narrativa Completa, vol 2, pàg. 771-798]
ISBN: 9788477025870
Valoració: ★★★★

 

El conte que ressenyem avui és l’últim que va escriure H.P. Lovecraft. Segons llegim a l’inexcusable aparat de notes confeccionat per Molina Foix, i que figura al final de la superba edició de la seva Narrativa completa feta per Valdemar, la gènesi del relat fou una mena de joc entre Lovecraft i un jove escriptor anomenat Robert Bloch, que acabaria esdevenint pupil seu. Amb el temps, a més, Bloch es convertiria en un dels membres més prolífics del “cercle”, encarregat de continuar els mites (a més de destacat guionista per a la televisió de sèries com Star Trek, entre d’altres). Pel que es veu, Bloch va dedicar un seu conte a Lovecraft i, un temps més tard, en un particular quid pro quo, Lovecraft va dedicar-li aquest a ell.

“El caçador de la foscor” és un digne punt i final a la bibliografia de Lovecraft, malgrat que la trama d’aquesta història no la hi puguem atribuir sencera. Sembla que l’Avi es va basar en el relat vampíric de l’escriptor alemany Hanns Heinz Ewers titulat “L’aranya” (1908) per escriure-la. De l’“L’aranya” aprofita precisament el tema central, que és d’on sorgeix el títol: l’hàbit d’algunes espècies d’aranyes de devorar els seus companys sexuals. A més, es tracta d’un relat escrit també en forma de dietari, com el de Lovecraft. Sobre el Trapezoedre Resplendent, que vindria a fer les funcions de la “clau” d’altres relats, Molina Foix ens dóna el títol de dues obres que n’han pogut ser precedent: “La pirámide resplandeciente” (1923) d’Arthur Machen o “Crystal Egg” (1899) d’H.G. Wells. I per acabar amb els deutes, mencionar que diversos títols de llibres d’ocultisme, màgia i grimoris que apareixen aquí els hem de relacionar altra vegada amb Robert Bloch, com és el cas del De vermi Mysteriis, i amb Madame Blavatsky (però no pas el Necronomicon).

“El caçador de la foscor” comença, com d’altres contes de l’Avi, amb una mort en estranyes circumstàncies. El difunt és Robert Bloch i pel que sembla el va matar un llamp. Aquesta és l’explicació, si més no, oficial. Ara bé, la seva relació amb cercles esotèrics i, sobretot, la troballa del seu diari, amb una sèrie d’esgarrifoses entrades on parla d’éssers terribles de realitats diferents a la nostra, fan pensar en causes molt menys naturals. És a través del que el propi difunt va escriure en el seu diari que anem sabent tota la història d’aquest relat. D’aquesta manera, l’autor aconsegueix que escoltem la confessió per boca del propi Bloch de com fou ell el causant que entrés al nostre món un mal inenarrable. No és nou, Lovecraft ja havia usat una estratagema semblant en relats anteriors, com a “L’ésser del llindar”, però és innegable que el seu assortiment de recursos narratius a l’hora de decidir el punt de vista d’un relat sembla inesgotable. Un nou cop de geni de l’autor, aquest de fer ressuscitar un mort per a què ens expliqui el conte!

El diario alude a cierto Asiduo de las tinieblas, que despierta cuando alguien contempla fijamente el Trapezoedro Resplandeciente, y aventura una serie de hipótesis descabelladas sobre los negros abismos del caos de donde procede aquel.

A més, en “El caçador de la foscor” hem de sumar un nou lloc d’espant a la particular geografia cthulhiana. En aquest cas l’església abandonada de Federal Hill, un altre indret d’arquitectura impossible. De fet, les notes finals també ens aporten informació sobre la font d’inspiració d’aquest lloc: existí una església construïda el 1871 a Federal Hill com la que ens descriu Lovecraft en el relat, la de sant John i, efectivament, va perdre l’agulla durant una violenta tempesta l’estiu de 1934. Però entre l’església real i la fictícia hi ha un món, o mil.

En parte alguna pudo encontrar los rincones y detalles que había visto con los prismáticos, de modo que una vez más imaginó que la Federal Hill que él contemplava desde sus ventanas era un mundo de ensueño que nunca será hollado por seres humanos de esta vida.

No podem descartar que la localització del mal en una església fos premeditada, ja que dóna la impressió que l’autor desitja més que en cap altre relat capgirar la tradicional iconografia religiosa, aquí. L’antidéu Azathoth (el Senyor de Totes les Coses) esdevé una autèntica contrafacció del déu cristià i els actes impius que tenen lloc en aquesta església recorden el ritual de la missa. També el dualisme entre la llum (el bé) i la foscor (el mal) és usat hàbilment des del propi títol del relat, en un sentit tradicional i nou a la vegada.

Des que som petits i la mare ens explica els típics contes de fades quan ens n’anem a dormir, sabem que el mal s’oculta a les tenebres i que únicament amb una oració podem mantenir-nos sans i estalvis. És la manera de mantenir a ratlla l’home del sac, la que ens cantaven James Hetfield i els Metallica (1), via el Sandman de Neil Gaiman (de qui són fans declarats). I dir Gaiman és dir Lovecraft, és clar.

I amb això tanquem el cercle, la més perfecta de totes les figures geomètriques, perquè no té ni principi ni final. Com el goig de llegir Lovecraft.


Lletra de la cançó “Enter Sandman” (1991), del grup Metallica

Say Your Prayers Little One
Don’t Forget, My Son
To Include Everyone

Tuck You In, Warm Within
Keep You Free From Sin
Till The Sandman He Comes

Sleep With One Eye Open
Gripping Your Pillow Tight

Exit Light
Enter Night
Take My Hand
Off To Never Never Land

Something’s Wrong, Shut The Light
Heavy Thoughts Tonight
And They Aren’t Of Snow White

Dreams Of War, Dreams Of Liars
Dreams Of Dragon’s Fire
And Of Things That Will Bite

————————
Sleep With One Eye Open
Gripping Your Pillow Tight

Exit Light
Enter Night
Take My Hand
Off To Never Never Land

Now I Lay Me Down To Sleep
Pray The Lord My Soul To Keep
If I Die Before I Wake
Pray The Lord My Soul To Take

Hush Little Baby, Don’t Say A Word
And Never Mind That Noise You Heard
It’s Just The Beast Under Your Bed,
In Your Closet, In Your Head

Exit Light
Enter Night
Grain Of Sand

Exit Light
Enter Night
Take My Hand
We’re Off To Never Never Land

Enllaç al videoclip oficial aquí.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 306 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari