FANTASMA (2015) – Laura Lee Bahr

Autor: Laura Lee Bahr
Títol: Fantasma (Haunt)
Editorial: Orciny Press
Any: 2015 (2011)
Pàgines: 292
ISBN: 978-84-943181-6-0
Valoració: ★★★★

 

Acabes de llegir Fantasma i tens dues opcions: el deses a l’estanteria i te n’oblides o bé proves de donar-li ordre i fer-ne una ressenya. Aquesta va ser la primera decisió que vaig haver de prendre un cop vaig haver acabat el llibre. Esteu llegint la ressenya, així que no fa falta dir quina opció vaig escollir. Aquest és, si fa no fa, el funcionament del penúltim producte de la factoria Orciny Press, que ja comença a tenir un perfil ben marcat i definit en allò que en podríem dir “les altres lletres”, la literatura especulativa i no convencional. De fet, amb aquesta peculiar novel·la de la jove Laura Lee Bahr (també actriu, guionista i directora independent) l’editor Hugo Camacho inaugura la col·lecció Midian, i dóna la benvinguda al que ha anomenat gènere bizarro a casa nostra. Tres pàgines, al final del llibre, proven de definir aquesta idea. Si mirem de condensar-ne el sentit en una única paraula, segurament la que més s’hi ajusta sigui “estrany”.

I sí, Fantasma és una novel·la tremendament estranya. Segurament sigui un bon consell dir que qualsevol lector hauria de llegir abans de la novel·la la introducció de Tamara Romero. Són poc més de 3 pàgines, però resulten més útils per encarar aquesta peculiar aventura que totes les ressenyes que se n’han fet fins ara. Comptant aquesta. Fantasma va ser concebuda originàriament com una novel·la del tipus “tria la teva aventura”. Ja saben, aquelles novel·les en què, arribat a una certa pàgina, el lector s’enfronta a una decisió: anar cap aquí o bé tirar cap allà. Segons si escull una opció o una altra, haurà de saltar a una pàgina o a una altra, de tal manera que, en comptes d’ésser un simple espectador passiu, es busca que el lector esdevingui protagonista actiu del relat. Ara bé, l’autora va acabar transformant l’embrió original en un producte diferent, que no era un “tria la teva aventura”, però tampoc era una novel·la convencional. El resultat acabà essent esplèndidament estrany. Bizarro.

A diferencia de otras historias, esta está explicada como si pudieras ver qué habría pasado si, en lugar de haber hecho tal cosa, hubieras hecho esa otra.

Fantasma és una prodigiosa fusió de fons i forma. Pel que fa al fons, la història combina aspectes de la novel·la negra i de detectius amb la millor tradició de la literatura de fantasmes. Quant a la forma, al peculiar mecanisme narratiu que hem comentat abans cal sumar-hi el fet que l’estil de Laura Lee Bahr és àgil quan ha de ser-ho i reflexiu quan convé (una menció especial arribats aquí per l’excel·lent tasca de traducció de l’Hugo Camacho). En la seva prosa hi ha el regust d’aquell realisme brut tan propi dels autors americans dels anys ’70, i que ha perdurat en l’estil d’alguns il·lustres escriptors de les generacions posteriors. Personatges vulgars, vides convencionals. Llenguatge underground. Dur moltes vegades, minimalista gairebé sempre. Importància del context. L’autora sembla dominar perfectament en cada moment el ritme del relat i dur-nos pels viaranys que més l’interessa. La il·lusió d’escollir ens fa sentir protagonistes, però no ho som.

Pregunteu per l’argument? Fantasma s’ha mirat d’explicar de moltes formes. Potser una de les més originals (i acostada a la meva experiència lectora) sigui aquella que l’equipara a una pel·lícula de David Lynch. Si no coneixeu David Lynch, potser el millor consell és que mireu una de les seves pel·lícules abans de començar aquesta novel·la i jutgeu si us pot interessar. I és que Fantasma no agradarà tothom. La novel·la pot incomodar els lectors que se sentin a gust en la seva zona de confort, en el relat conegut sobre fets coneguts i amb final convencional. La trama ens presenta tres personatges principals, amb els quals interactuem. En primer lloc Sarah While. Ella és el fantasma del títol de la novel·la. Va morir en estranyes circumstàncies en el seu pis, i es va suposar que havia estat un suïcidi. Després hi ha Simon. Simon és un periodista d’un cert renom, que sent la necessitat de començar a investigar la mort de Sarah. En tercer lloc hi ha Richard. Richard ve a representar el propi lector i la seva ambigüitat resultarà sospitosa des del principi. A partir d’aquests elements essencials, l’autora ordena, reordena i torna sobre els seus passos per confeccionar una història desconcertant, on el temps és violat amb assiduïtat. La història, dóna la impressió, es va reescrivint a mesura que la llegim.

He de confessar que a diferència d’altres vegades, aquest cop he hagut de parar a mitja lectura i fer un cop d’ull al que en deien altres blogs. Sincerament: no estava entenent res de res. Crec que no he estat l’únic. La dificultat i estranyesa del llibre fins i tot ha dut algun ressenyador poc honest a plagiar la seva ressenya de la d’algun altre col·lega. No diré noms. Però lleig, molt lleig… Ara bé, no entendre-la no em va fer pensar mai en deixar de llegir-la. M’agradava, malgrat el desconcert. Sí, allà vaig veure les orelles al llop: Lynch. O seria Amenábar?

Ya lo entenderás al final, ya verás que sí. Abre los ojos

Amb aquesta idea, d’acabar-ho entenent tot, vaig seguir llegint fins al final. Hi ha llibres que t’acompanyen agafant-te de la mà perquè no et perdis i llibres com aquest, en què ets tu qui has de trobar el camí. No sé si al final vaig entendre’l poc o molt, però sé que em va agradar. No sóc de l’opinió que només ens pugui agradar allò que entenem. Menys encara quan parlem de llibres. La literatura se la pot valorar simplement per les emocions que ens suscita. I les emocions no s’assimilen al cervell. Ho fan al cor i al baix ventre. Fantasma, en el meu cas almenys, em va emocionar, sense tenir el convenciment que l’havia entesa. Almenys no del tot. Borges, en el seu conte “El jardín de los senderos que se bifurcan” ens mostrava, com si es tractés de camins que es ramifiquen infinitament, les infinites possibilitats que s’obren davant nostre a cada nova elecció que prenem. La vida. La literatura. Aquest moment. Són això.

Al final de tot, però, l’elecció de llegir Fantasma o no és únicament teva. Què esculls?

lectura patrocinada per
Logo-Orciny (1)
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 301 posts and counting.See all posts by dgenis

One thought on “FANTASMA (2015) – Laura Lee Bahr

Deixa un comentari