PUJA A CASA (2015) – Jordi Nopca

Autor: Jordi Nopca
Títol: Puja a casa
Editorial: L’altra editorial
Any: 2015
Pàgines: 247
ISBN: 978-84-933481-0-5
Valoració: ★★★★

 

Des de les pàgines del diari ARA, Jordi Nopca ens mostra un coneixement profund de les figures literàries d’aquí i d’arreu amb erudició i amb una capacitat de comunicació excel·lent, cosa que fa que els seus articles siguin indispensables per estar al dia de les notícies relacionades amb el món de les lletres. A aquest vessant de comunicador cultural, cal afegir-hi la seva tasca com a escriptor, que va començar amb El talent (2012) i continua amb el títol que ressenyem aquí, Puja a casa, que li ha valgut el Premi Documenta 2014.

Puja a casa és un recull de deu relats d’extensió variable, alguns dels quals es poden considerar com a llargs per ser només relats. En tots es presenten situacions quotidianes relacionades amb la vida de parella, majoritàriament joves, i la interacció d’aquesta parella o només un dels membres amb una persona gran, normalment familiar. L’ambient és urbà i marcadament contemporani, i realista, per bé que hi apareixen mals pressentiments, somnis i supersticions a Anell de compromís, Un home amb futur i Espelmes i túniques, que potser trenquen aquest realisme a ulls dels personatges, no del lector.

El que més domina en el recull són les crisis de parella, el que ell anomena l’autodestrucció líquida d’aquestes parelles, i els intents de solucionar-les (o no), sigui amb un substitut (No te’n vagis, Anell de compromís i Un home amb futur), sigui amb una ajuda externa (Ens tenim l’un a l’altre i, en certa manera, L’Àngels Quintana i en Fèlix Palme tenen problemes). A Navalla suïssa, la crisi és tan profunda que només la ruptura es planteja com a solució, i no una ruptura qualsevol, sinó una ruptura traumàtica i violenta després d’haver assistit a la decadència de la vida de parella del matrimoni (en aquest cas de mitjana edat). A Cinema d’autor assistim a l’inici de la relació i si realment el noi està interessat en començar-la, aquesta és la seva crisi particular, que es resol amb la constatació escatològica que ella és una noia normal, no només una noia que sent gust pel cinema d’autor. A La pantera d’Oklahoma, tot i que apareix la ruptura d’un matrimoni, la parella que està en crisi és la formada per un escriptor pedant i iracund i el seu sofert traductor.

Només a Les veïnes i Espelmes i túniques no hi apareix la relació de parella com a centre del relat. En el primer hi ha la reconstrucció de la història vital d’una clienta curiosa que apareix regularment en un bar regentat per xinesos, mentre que el segon és una història familiar amb dos rerefons, un de costumista i un altre de misteri, per les vistes que tenen dels actes dels veïns. Aquest costumisme es condensa en la relació del protagonista amb els seus avis, que és una altra característica que recorre gairebé tots els relats i es va fent evident en la lectura del conjunt. I si no hi ha la figura de l’avi, hi ha la figura d’una persona gran íntimament lligada als protagonistes.

Altres elements secundaris que també podem trobar en el recull són l’humor gamberro, l’escatologia, la precarietat econòmica i social, com a correlat de les precarietats emocionals dels personatges, i bones dosis de cultura i erudició, amb cameos incorporats (l’escriptor Peter Stamm a Navalla suïssa i la néta de Blake Edwards a La pantera d’Oklahoma)

I el darrer element que cohesiona tot el recull és la llengua, treballada i molt agradable de llegir, alhora que traspua ironia i sarcasme:

Ara que saben que en comptes de botxí és una merda de víctima, ja no li fan ni mica de cas.

Els entramats retòrics hi són absents i els relats apareixen de manera directa i senzilla i es completen amb bones descripcions. La llengua també està molt lligada a les necessitats narratives, com es pot veure a Les veïnes, on poc a poc, a través de diferents veus, es va construint la història de la clienta o sobretot a No te’n vagis, on el gir final de l’argument va acompanyat també d’un canvi de punt de vista del personatge principal.

Val a dir, abans d’acabar, que aquest primer relat és una genialitat pel que fa a l’argument, la successió d’aquest, el canvi de punt de vista i el desenllaç; una autèntica joia de la narrativa contemporània catalana. El problema d’aquest relat rau que té un nivell tan alt que fa que la resta del recull tingui problemes per acostar-s’hi, crec que hauria estat molt millor situar-lo al final de tot en el que hauria estat un colofó perfecte per a un recull de contes que, juntament amb Gent que tu coneixes de Maria Mercè Cuartiella i l’anterior Premi Documenta, La nostra vida vertical de Yannick Garcia, han aconseguit dignificar un gènere i posicionar-se com a dignes successors de Quim Monzó o Sergi Pàmies.

Relats continguts en aquesta antologia:
No te’n vagis ★★★★★
Anell de compromís ★★★★★
La pantera d’Oklahoma ★★★★
L’Àngels Quintana i en Fèlix Palma tenen problemes ★★★
Un home amb futur ★★★
Cinema d’autor ★★★
Navalla Suïssa ★★★★
Ens tenim l’un a l’altre ★★★
Les veïnes ★★★★
Espelmes i túniques ★★★★
Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 52 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari