REIALESA I PROPAGANDA. L’ELOQÜÈNCIA REIAL I LA CORONA D’ARAGÓ, C. 1200-1450 (2008) – Suzanne F. Cawsey

Autor: Suzanne F. Cawsey
Títol: Reialesa i propaganda. L’eloqüència reial i la Corona d’Aragó, c. 1200-1450 (Kingship and Propaganda: Royal Eloquence and the Crown of Aragon c. 1200-1450)
Editorial: Publicacions de la Universitat de València
Any: 2008 (2002)
Pàgines: 224
ISBN: 978-8437071404
Valoració: ★★★

 

A finals del segle XIII i al llarg del XIV, apareix a la Corona d’Aragó un tipus d’història popular, en català, molt diferent de les cròniques monacals i mancades d’estil literari que s’havien fet anteriorment. La culminació d’aquesta nova historiografia ve representada per les Quatre Grans Cròniques, que constitueixen, ara sí, autèntiques peces narratives de gran valor creatiu: es tracta del Llibre dels fets del rei en Jaume, de la crònica de Bernat Desclot, de la de Ramon Muntaner i de la del rei Pere III el Cerimoniós. Totes quatre historien l’època de plenitud de la Catalunya medieval, que coincideix amb la seva expansió pel Mediterrani. En un primer estadi, aquest nou tipus d’historiografia va conviure amb aquella altra d’erudita, però de mica en mica aquesta historiografia més popular va cobrar protagonisme i esdevingué una eina eficaç per a l’ensenyament de la moral, la política i l’art militar, i per això tingué un públic cada vegada més ampli i fidel. I en conseqüència, esdevingué un vehicle propagandístic fabulós.

L’antiga Corona d’Aragó fou al llarg d’aquests segles —els de la seva època imperial— una autèntica confederació de regnes, una entitat plural i complexa cada cop més gran i difícil de regir en aquesta pluralitat. Malgrat això, els seus monarques, des de Jaume I fins a Martí l’Humà, ho feren amb efectivitat, mercè, entre d’altres, a un sentit ultradesenvolupat de la història, la propaganda i l’eloqüència.

La construcció de la història del segle XIII al XV no fou un procés estàtic. Era una història “oficial” composta d’acord amb les limitacions ideològiques que havien establert els seus promotors reials.

I és que en paraules de Sanz IV de Castella, que Suzanne F. Cawsey ens recorda molt encertadament,

El poder reial consistia en tres coses: la primera era la seva paraula; la segona era la seva ploma; i la tercera, la seva espasa.

Això és el que defensa l’autora en aquest llibre que, d’alguna manera, aprofundeix en una vessant de la nostra vella historiografia, els lligams entre la història i la propaganda, que últimament ha comptat amb valuoses aportacions.

La paraula. Cawsey recorda que molts miralls de prínceps medievals aconsellaven al futur monarca de ser home de poques paraules, de tal manera que sempre és millor callar i semblar un idiota que no obrir la boca i confirmar-ho. Aquest consell, però, no deuria poder-se aplicar als monarques de la Corona d’Aragó, ja que gràcies a un minuciós estudi de l’autora d’aquest llibre per la rica documentació conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, sabem que els nostres vells monarques eren donats als parlaments i als discursos, a les llargues cartes i als relats històrics i a les actes de les Corts i altres assemblees representatives, on podien fer gala de la seva gran eloqüència i poder de persuasió. L’alfabetització i l’educació reial en la retòrica era una de les parts importants de l’educació dels nostres sobirans durant els seus primers anys, com ho llegim en la Doctrina pueril o el Llibre de meravelles del beat Ramon Llull. Igualment, els sobirans occidentals ens fa saber l’autora que promocionaven especialment les arts de predicació, que sovint cultivaven, potser a causa de la influència dels ordes mendicants en la seva educació. Aquest tarannà fou especialment desenvolupat a casa nostra, on destaquen Jaume I o el seu fill Pere el Gran, tal i com llegim en els llibres de la seva vida.

Però el segle d’or de la predicació reial encara havia d’arribar. Sota el regne de Pere IV i el seu fill Martí, els sermons reials arribarien al seu elaborat apogeu i farien un paper decisiu per al destí de l’imperi aragonès.

A l’edat adulta, l’educació dels reis continuava:

Per a compondre discursos efectius no calia solament el coneixement de la gramàtica, l’estil i l’expressió; també calia un ampli rerefons de lectures de teologia, política i història que subministrés el material per a aquells discursos.

És aquí, en l’espai a mig camí de la paraula i la ploma, que Suzanne F. Cawsey aporta el seu granet de sorra a la sempiterna discussió a propòsit de les habilitats del rei en Jaume: era Jaume I illiteratus? Significa això que fos mancat de formació intel·lectual?

La ploma. L’autora ens fa saber que era cosa habitual entre els monarques contractar escrivans que redactessin les memòries del rei, però que en cap cas se’ls en podia considerar els autors. Els reis eren qui

Dictaven el contingut, n’establien l’estructura i la interpretació, i en corregien els esborranys.

Quant a Jaume I, l’autora no comparteix els dubtes sobre la preparació del rei que sí tenien altres estudiosos com Montoliu o Riera i Sans, i defensa que malgrat ésser possible que el rei en Jaume recorregués als serveis d’un escrivà professional, com feien molts monarques aquell temps, és indubtable que comptava amb una excel·lent educació en diversos camps del saber, com tots els reis aragonesos d’aquell temps. Per a l’autora, un dels punts clau per saber més sobre els coneixements del rei seria esbrinar més detalls de la seva educació a Montsó, a mans dels templers. Ultra aquest inconvenient, però, Cawsey aventura que els possibles coneixements apresos durant aquests anys de joventut haurien estat crucials per, anys després, poder escriure un llibre com el Llibre dels fets, amb tota la visió profètica i el sentit de croada que hi ha.

L’espasa. La paraula i la ploma precedeixen molts cops durant l’edat mitjana l’ús de la força bruta. Fins i tot en aquest cas extrem, però, la retòrica i l’art de la persuasió hi són presents. Ens referim tot seguit a dos exemples que ens posa l’autora: primerament a les croades, i en segon lloc als duels cavallerescos.

El llenguatge i el pensament de la guerra santa envaeix les cròniques més importants.

De la mà també del Llibre dels fets, l’autora ens parla de la retòrica emprada per a la croada i la guerra justa, les bones obres fetes en nom de Déu contra els musulmans. Amb el temps, però, la terminologia englobà qualsevol conflicte que tingués a veure amb qüestions de moral cristiana, i no estrictament contra l’Islam. I és d’aquesta manera que en la crònica de Desclot o Muntaner se’ns parla de la croada francesa contra Catalunya. Quant als duels, estaven estrictament lligats amb la institució de la cavalleria, fortament retoricada i normativitzada. Així doncs, Cawsey fa ús d’alguns enfrontaments cèlebres, com el de Pere el Gran amb Carles d’Anjou a Bordeus, o posteriorment i en imitació a aquest, el desafiament de Pere III a Jaume d’Urgell, per posar de manifest l’estreta relació entre l’espasa i les lletres.

La guerra era, per tant, un tema principal dels discursos reials, que mostraven actituds cap a la justificació de la guerra i el destí dels qui hi morien, la cavalleria, la defensa i els deures militars dels senyors i dels vassalls.

Els reis de la Corona d’Aragó fins a Martí I aprengueren a usar hàbilment la història i la retòrica en benefici propi. Estudiaren les cròniques dels seus antecessors i es preocuparen per la manera com la seva pròpia vida arribava als llibres d’història. En definitiva, crearen una mitologia d’estat que els ajudà

No solament a mantenir junts els bregosos súbdits de les seves terres, sinó a dur a terme la Reconquesta i a construir un imperi a la Mediterrània occidental.

El llibre de Suzanne F. Cawsey s’encarrega de manera eficaç i competent, atenent tant als textos escrits pels nostres monarques com, i de manera molt més original, als seus discursos, de resseguir la tradició de l’eloqüència reial a la corona catalanoaragonesa al llarg dels anys d’esplendor conqueridora i la seva utilitat política.


Publicat originalment a la revista Mot, So, Razó, 9 (2010), pp. 106-108.
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 305 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari