LA CERCA EN SOMNIS DE LA IGNOTA KADATH (1948) – H. P. Lovecraft

Autor: H: P. Lovecraft
Títol: La búsqueda en sueños de la ignota Kadath (The Dream-Quest of Unknown Kadath)
Editorial: Valdemar
Editor: Juan Antonio Molina Foix
Any: 2005 (1948)
Pàgines: 124 [dins Narrativa Completa, vol 1, pàg. 617-740]
ISBN: 9788477025290
Valoració: ★★★★★

 

Aquest relat, el més extens que va escriure Lovecraft (a no ser que el considerem una novel·la curta), pertany al cicle d’històries de terror oníric protagonitzades per Randolph Carter. Abans que a “La búsqueda en sueños de la ignota Kadath”, Carter ja havia aparegut, amb major o menor protagonisme, a “La declaración de Randolph Carter” (1919), “Lo innombrable” (1923) i “La llave de plata” (1926). En aquest primer grup, Lovecraft posava les bases d’aquesta dimensió paral·lela a la nostra en què hi ha unes lleis, una geografia i uns déus que viuen en els somnis. Després vindrien “El caso de Charles Dexter Ward” (1927), “A través de las puertas de la llave de plata” (1933) i “Más allá de los eones” (1933). A través de tots aquests relats, Lovecraft basteix una biografia fictícia més o menys exacta de Randolph Carter  i un retrat del món de la lluna i els somnis en el qual molts han volgut veure trets de la pròpia vida interior de l’autor.

“La búsqueda en sueños de la ignota Kadath” va ser escrit entre 1926 i 1927, però Lovecraft no el donà mai per acabat. Per això no es publicà mai en vida seva i hagué d’esperar fins l’any 1948 per veure la llum, quan l’autor ja feia onze anys que criava malves, malgrat ser un dels relats centrals dels seus mites. El conte és un viatge extraordinari del protagonista, l’exestudiant de la fabulosa Universitat de Miskatonic i actualment aventurer i antiquari Randolph Carter, que pretén arribar a la meravellosa ciutat dels somnis a Kadath per veure cara a cara els Grans déus primigenis.

Deseaba volar hasta el castillo de ónice en lo alto de la ignota Kadath en el yermo helado para suplicar a los Grandes que le permitieran el acceso a la ciudad del crepúsculo que le negaban.

L’autor aprofita aquesta història per connectar amb totes les seves històries anteriors, aconseguint de manera molt reeixida donar unitat a la seva mitologia de terrors còsmics. Si bé Cthulhu és el gran absent, Nyarlathotep (el terror reptant) i Nodens, una mena de déu de déus que Lovecraft agafa d’una antiga divinitat celta, Nuada, prenen el relleu aquest cop al gran sacerdot del particular panteó de terrors lovecraftians. Tot això sense mencionar la basta corrua d’éssers de malson que transiten pel món dels somnis, paral·lel al nostre de la vigília: shantaks, noctívags demarcrats, guls, etc.

El text està farcit de referències a relats anteriors, especialment a “Los gatos de Ulthar” (1920), en la primera part, i a “El modelo de Pickman” (1927), en tot allò referent a Richard Upton Pickman. Però no només. També trobem picades d’ullet a “Nyarlahothep” (1921), a “Celephaïs” (1922), a “Los otros dioses” (1933) i a molts d’altres. De fet, “La búsqueda en sueños de la ignota Kadath” és el gran relat de Lovecraft sobre les ciutats inexistents, així que qualsevol referència a ciutats apareguda anteriorment és digna de menció aquí: des de Kingsport a Arkham, des de Sarcomand a Sarnath. Als entusiastes de la intertextualitat també els agradarà saber que el segell que apareix a la Torre de Koth, que condueix del món de la vigília al món dels somnis, alguns afirmen que és en realitat una altra representació del Signe Groc, invenció de Robert W. Chambers. No és l’única referència al groc:

Allí estaba sentada en un trono de oro una pesada figura vestida de seda amarilla con dibujos en rojo, con el rostro cubierto por una máscara de seda amarilla.

En definitiva, que si Lovecraft té un relat dens, barroc, inclusiu però força hiperbòlic de tota la seva particular mitologia, és aquest. Per això no puc deixar de dir que aquesta història té alhora el magnetisme del millor Lovecraft i una desmesura que pot acabar embafant per la gran quantitat de noms, terrors, meravelles i misteris que desvela.

En més d’un aspecte, personalment he quedat més satisfet de “La llave de plata” (1929) que no pas d’aquest. Tot el que en un és desproporció, en l’altre és contenció. Tot el que en un és exposició enciclopèdica, en l’altre és literaturització. Si al primer Carter és un somiador que viatja al món dels somnis i es meravella de tot allò que veu, en el segon és un vell descregut que, d’alguna forma, ha perdut la facultat d’imaginar i es veu privat d’aquesta clau cap a mons alternatius. Pel que fa a l’edició de Valdemar, com sempre, és excel·lent: traducció acuradíssima, notes útils. Es nota que respecta l’autor. I els lectors. Si de cas un únic “però”, per a la mania de traduir entre claudàtors al llarg de tot el text les referències al sistema de longitud anglès a l’equivalent europeu. No hauria estat millor senzillament traduir-ho o no traduir-ho, o consignar-ho al final en nota?

Des del primer relat protagonitzat per aquest particular heroi, “La declaración de Randolph Carter”, i fins al darrer, “Más allá de los eones”, Lovecraft es manifesta de manera força evident rere l’ombra del seu personatge: els seus malsons, la disposició melancòlica del seu caràcter, la força mental que el féu mantenir-se d’una peça, etc. No deixa d’estremir pensar que cada vespre, quan Lovecraft se n’anava a dormir, aquests eren els seus somnis.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 305 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari