CRÒNICA ÀRAB DE LA CONQUESTA DE MALLORCA (S. XIII) – Ibn’Amira Al-Mahzumi

Autor: Ibn’Amira Al-Mahzumi
Títol: Crònica àrab de la conquesta de Mallorca (Kitab Ta’rih Mayurqa)
Editorial: Universitat de les Illes Balears
Edició: Muhammad ben Ma’Mar
Any: 2009 (S. XIII)
Pàgines: 158
ISBN: 9788483840696
Valoració: ★★★

 

Aprofitant el ressò mediàtic que ha aconseguit l’Any Jaume I, s’ha publicat enguany un llibre del qual es porta parlant molt de temps a casa nostra, però que ha estat llegit en comptades ocasions: la Kitab Ta’Rih Mayurqa de l’àrab Ibn ‘Amira al-Mahzumi, també coneguda com a la Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca. El llibre, conegut a Orient des del segle XVII, gràcies al descobriment d’al-Maqqar, s’ha mantingut gairebé desconegut a Occident fins fa ben poc, quan el professor Muhammad ben Ma’Mar, a partir del manuscrit trobat l’any 2001 en el Centre Cultural dels Emirats de Dubai, n’ha enllestit la seva edició. Una edició que, des de la Universitat de les Illes Balears, els professors Nicolau Roser Nebot i Guillem Rosselló Bordoy han traslladat amb eficàcia i pulcritud al nostre bell catalanesc, cosa que no és gens fàcil atenent a l’especial estil retoricat i metafòric de l’original àrab. El resultat val molt la pena, ja que ve a completar amb el punt de vista que ens mancava, el dels vençuts, la crònica d’uns fets crucials per a la nostra història: la presa de Mallorca pels cristians del rei en Jaume l’any 1229. Esdevé d’aquesta forma un excel·lent contrapunt als esdeveniments consignats en l’autobiogràfic Libre dels feits del rei Jaume I.

Després d’una Introducció (pàg. 13-22) del professor Guillem Rosselló on es fa un repàs general a l’estat de la qüestió, podem gaudir de la lectura de l’excel·lent Estudi preliminar (pàg. 23-65) que Muhammad ben Ma’Mar va preparar per a l’edició àrab (2001) i que els traductors catalans han volgut, amb encert, conservar per a l’edició en la nostra llengua. Aquest estudi és una font de bona informació sobre l’autor i el contingut del llibre. De l’autor (pàg. 25-36), ben Ma’Mar ens explica que fou un buròcrata nascut a la població valenciana d’Alzira que va viure entre els anys 1186 i 1269 i que, ultra la nostra crònica, va escriure també epístoles, llibres de retòrica i jurisprudència islàmica, consells espirituals i d’altres llibres històrics avui perduts. També ens informa que al-Mahzumi no fou ni de bon tros un desconegut en la seva època, sinó que va gaudir del crèdit i el reconeixement dels seus contemporanis:

Va tenir una vida burocràtica i científica plena quant a activitats, i rica en esdeveniments, en què assumí càrrecs elevats en molts governs.

Segurament gràcies a aquesta prolífica activitat, al-Mahzumi hauria conegut el relat de la presa de Mallorca, que li fou explicat, com ell mateix ens conta a l’inici del seu relat, per un supervivent andalusí, el qual li

Encomanà treballar en la qüestió seriosament i indicà que això era per a ell com una coneixença que havia obtingut i havia de transmetre.

Però malgrat això, Guillem Rosselló se sent inclinat a creure, per alguns detalls de la narració, que el nostre autor no conegué la història de segona mà, sinó que en fou testimoni privilegiat, ja que es trobava a l’illa en el moment de la seva caiguda en mans cristianes.

Quant als 26 fulls que conformen el llibre (pàg. 37-65), Ma’Mar diu que la crònica se centra en els anys 1209-1230, és a dir, el període que va des dels anys immediatament anteriors a la conquesta cristiana de Mallorca fins a la seva caiguda en mans dels rum, els romans o cristians. Ultra fer-se ressò en el seu Estudi d’alguns episodis de la infància del rei en Jaume no estrictament relacionats amb la conquesta de Madina Mayurqa, com la seva infantesa al castell dels templers de Montsó després de la mort de Pere I a Muret o les intrigues familiars que protagonitzaren els seus oncles Ferran i Sanç per accedir al tron, la major part de la informació aquí va referida a Abu Yahya al-Tinmalli, el valí almohade de Mallorca durant aquells anys. I és que la Kitab fa en bona part responsable de la caiguda de l’illa el valí, la sobergueria del qual fou l’atiador que mogué el rei Jaume a dirigir la proa de les seves naus cap als seus dominis. Posteriorment, la seva incompetència en el combat el faria responsable de la desastrada fi de l’illa. Escriu a propòsit ben Ma’Mar:

No s’ha d’atribuir tal cosa a la manca d’efectius humans ni al mal equipament dels musulmans, sinó a la pèssima direcció del valí, a les seves presses i a la ruptura del front intern.

La Kitab s’ha presentat com el contrapunt andalusí al Libre dels feits, i a partir d’això alguns han volgut convertir el text àrab en un relat fidedigne dels fets en contra del llibre del rei en Jaume, al qual s’ha acusat d’ésser propagandístic i de no haver estat, ni tan sols, escrit o dictat pel rei, sinó per l’Església (!). Els que diuen tals coses obliden, o no saben, que no podem trobar cap text historiogràfic anterior a l’època contemporània amb pretensions d’objectivitat absoluta, i que si en alguns aspectes la Kitab ens aproxima a la realitat del que possiblement succeí, en d’altres sens dubte ens n’allunya, d’igual manera que el relat del nostre rei. Certament, resulta temptador voler comparar la cronologia i la naturalesa dels esdeveniments consignats en la Kitab i el Libre dels feits. I és que malgrat les enormes distàncies entre totes dues obres, mentals i ideològiques més que no pas geogràfiques, en més d’una ocasió hi trobem una total coincidència. És el cas del lloc on desembarquen les tropes del rei Jaume, Santa Ponça, o l’assalt a la capital per la porta de Bab al-khal, la porta pintada, o l’apostasia del moro Benahabet. D’altres, en canvi, es contradiuen, com la referència a la fi del valí: mentre en el Libre dels feits llegim que el rei li salvaguardà la vida, en la Kitab llegim que Abu Yahya fou sotmès a un cruel suplici, i que un fill seu fou executat davant seu i un altre es féu cristià, per por a morir com el seu germà.

És la natural submissió a una causa a què l’escriptor-croat obliga el seu relat. I és que la història, en les cròniques medievals, quan no s’ajusta als ideals dels que l’escriuen, senzillament es canvia. I això val pel Libre dels feits i per la Kitab. A Orient i a Occident. Per això la importància de comptar amb aquest llibre ben traduït i accessible per als nostres historiadors: la veritat dels fets, si és això el que busquem, molt probablement sigui equidistant d’Orient i Occident.


Publicat originalment a la revista Mot, So, Razó, 8 (2009), pp. 97-98
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 298 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari