GENT QUE TU CONEIXES (2015) – Maria Mercè Cuartiella

Autor: Maria M. Cuartiella
Títol: Gent que tu coneixes
Editorial: Proa
Any: 2015
Pàgines: 219
ISBN: 978-84-7588-551-3
Valoració: ★★★★

 

Quantes vegades no s’ha sentit l’aforisme de “la realitat supera la ficció?” Doncs bé, aquest recull de relats pretén retratar aquesta realitat, la realitat de la gent que pot envoltar una persona de classe mitjana en una ciutat de mida petita i ho fa en tretze contes no molt llargs i que comparteixen la quotidianitat com a element central. Tots aquests elements ja es posen de manifest en el títol, simple, però d’allò més revelador del que es pot trobar en el contingut, Gent que tu coneixes, perquè en el fons, el lector no deixa de ser qui coneix aquests protagonistes o vist al revés, les històries són el decorat que el lector pot tenir quan surt de casa i observa el seu entorn o bé conversa amb els seus amics i coneguts.

És fàcil que alguna vegada es comparteixi alguna cosa amb algú que acaba sent igualment un estrany, no es pot recordar tothom.

Maria Mercè Cuartiella construeix els relats de la manera que marquen els cànons del gènere, és a dir, a partir d’una anècdota que pot semblar insignificant o supèrflua, normal en definitiva, tal i com ja s’ha dit en la introducció, va teixint una història que l’embolcalla i fa que hi hagi una certa intriga per descobrir com de l’anècdota es passa al desenllaç, que pot ser divertit, curiós, intrigant o bé impactant. Amb una alta capacitat de gestionar el temps del relat, de fer conèixer el resultat en el moment oportú i sobretot de donar la informació necessària per comprendre la història sense que hi manqui ni hi sobri, cosa que és la base del conte literari: gestionar la informació i el temps, i que el fan tan distant de la novel·la. Amb tot, algunes de les informacions que dóna ja són prou premonitòries com per saber com es resoldrà el relat, cosa que no li treu mèrit, només constatar que ja es nota com acabarà i el lector vol accelerar la lectura per veure si la seva percepció és la correcta.

Pel que fa als continguts, a les històries normals són variats però hi ha unes constants que es repeteixen. Potser una dels que més sobta és l’aparició d’una persona del passat amb qui ja no es té relació o no se n’ha tingut mai i aquesta trobada esdevé motor de la narració, com passa a Jo vaig veure morir l’Amàlia Vidal, però sobretot a Sabates vintage i El millor padrí, on les històries superades del passat retornen com el coragre i incomoden els protagonistes.

Quan pensa en aquella època, rarament recorda en Jofre més que com una anècdota, un element accessori del qual, sovint, s’oblida (…) Riu com si encara fossin els amics inseparables que mai no van ser.

Un altre element que és molt present als relats és la mort, sigui natural com a Jo vaig veure morir l’Amàlia Vidal, on la mort és quotidiana com a tot el recull, i també a Sempre em tindrà al seu costat i Somriures i llàgrimes, com també les morts provocades, els assassinats Taj Mahal i Objectiu Prim, (potser aquí l’element proper i quotidià s’allunya una mica, ja que la majoria de nosaltres coneixem assassins, sí, però a través dels mitjans, no pas directament). A Embruixada l’assassinat hi apareix, però com un element del passat. Els enganys i els secrets, que tan abunden en les relacions humanes també tenen el seu protagonisme a La Conxita i la senyora Concepció o Sinceritat. les coincidències apareixen a Bar Oslo, Cinc minuts de silenci, ABC… I a més de tots aquests temes, també hi hem d’afegir l’humor, que travessa com una llança el recull i apareix de manera continguda, això sí, en molts dels relats. No és l’humor del riure fàcil, sinó del somriure burleta i sorneguer, el de la ironia, que tan caracteritza l’altempordanesa.

Aquests relats també es caracteritzen per un treball lingüístic més acurat que el de la novel·la, no cal dir que les dimensions així ho permeten i el gènere ho exigeix. Cuartiella aquí ho posa de manifest, amb una llengua senzilla, sense retòrica inútil i que acompanya els tempos del relat i que sovint es lliga molt a les necessitats narratives del relat. Tots aquests aspectes tenen la seva màxima expressió en el conte Embruixada, un dels millors del recull, on una noia explica amb un monòleg adreçat a un policia tot el que li ha passat la nit anterior, bé, no només li explica el que li ha succeït, sinó que hi afegeix tot un seguit de percepcions, opinions, anècdotes que per un costat desesperen el policia sense que digui res, per un altre ens permeten conèixer-la una mica millor i sobretot tenir molta més empatia amb ella. Aquest recurs del monòleg en primera persona es repeteix a Sempre em tindrà al seu costat. En aquesta tria lingüística convé destacar dues cosetes, la primera és l’ús d’alguns mots típics de l’Alt Empordà, curiosament quan l’autora només hi viu, no n’és pas originària (enfosques, enfurrunyat…). L’altra, la tria dels noms d’alguns dels personatges: dues parelles de germans una que s’anomenen Martí i Pol, l’altra Pau i Paula, el senyor Prim, que és un objectiu, com també ho fou el general…

Per acabar, només afegir que a títol personal, la lectura dels relats Sinceritat, Embruixada i, sobretot, Bar Oslo són un autèntic plaer que no s’atura amb la primera vegada, sinó que et demanen repetir, tornar a tenir el gust de descobrir nous detalls d’aquests personatges tan propers, d’aquesta gent normal com la que no podrà ser mai la protagonista de la cançó Common people del grup britànic Pulp.

Relats inclosos en aquesta antologia:
Jo vaig veure morir l’Amàlia Vidal ★★★★
Sabates vintage ★★★
La Conxita i la senyora Concepció ★★★★
Taj Mahal ★★
Sincertitat ★★★★★
Embruixada ★★★★★
Bar Oslo ★★★★★
Cinc minuts de silenci ★★★★
Sempre em tindrà al seu costat ★★★
El millor padrí ★★★★
ABC ★★
Objectiu Prim ★★★
Somriures i llàgrimes ★★★★★
Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 52 posts and counting.See all posts by ebassegoda

2 thoughts on “GENT QUE TU CONEIXES (2015) – Maria Mercè Cuartiella

  • Daniel Genís
    6 d'abril de 2015 at 10:14
    Permalink

    Molt d’acord amb la ressenya de l’Enric. I amb què cal rellegir alguns dels relats.
    Copio aquí el que vaig deixar escrit a Goodreads sobre aquest llibre:

    “La veritat és que m’he divertit molt llegint aquesta antologia de relats de la M. Mercè Cuartiella. Si bé tots són ben diferents, es mantenen algunes constants que són “marca de la casa”: el protagonisme de les persones “normals”, les històries quotidianes, el sentit de l’humor, a voltes ben negre… Algú dirà que en la majoria de contes no passa res. I hi estic d’acord, però és un mèrit enorme fer tan interessants coses tan ordinàries. Per sobre del relat en si, m’ha seduït l’hàbil ús del llenguatge, que la Cuartiella fa l’efecte d’haver anat domesticant més i més des de les seves primeres novel·les. No oblideu tenir-lo a la llista aquest Sant Jordi.

    Jo vaig veure morir l’Amàlia Vidal ★★★
    Sabates vintage ★★★
    La Conxita i la senyora Concepció ★★★★★
    Taj Mahal ★★★
    Sincertitat ★★★★
    Embruixada ★★★★
    Bar Oslo ★★★★
    Cinc minuts de silenci ★★★★
    Sempre em tindrà al seu costat ★★★★
    El millor padrí ★★★★
    ABC ★★
    Objectiu Prim ★★★
    Somriures i llàgrimes ★★★★★”

    Reply

Deixa un comentari