L’HERBA DE LES NITS (2013) – Patrick Modiano

Autor: Patrick Modiano
Títol: L’herba de les nits (L’herbe des nuits)
Editorial: Edicions Proa
Any: 2013
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-504-9
Valoració: ★★★★

 

A vegades t’enamores d’una persona de qui no saps res o poca cosa i ets conscient que aquesta persona no t’amaga una cosa, sinó moltes, i no ho vols saber, perquè llavors la màgia de la situació, de la persona, de l’amor desapareixeria completament i tot tornaria a la realitat, aquella que no vols saber, que no vols conèixer i de la qual vols transcendir.

Això és el que li passa al protagonista i narrador d’aquesta novel·la de Patrick Modiano, un tal Jean, escriptor que recorda els seus anys de joventut i en concret la relació que va tenir amb la Dannie, una noia misteriosa, de qui és conscient que amaga moltes coses i és el protagonista que no les vol saber, no fos cas que la relació acabés abans d’hora. Encara que també és conscient que la relació acabarà i que acabarà essent abandonat, però no li importa, el que importa és el que té i ell mateix afirma:

Tenim el dret de jutjar les persones que estimem? Si ens les estimem, bé deu ser per alguna cosa, i aquesta alguna cosa ens impedeix jutjar-les. O no?

El record d’aquella època és el motor de la novel·la i aquest record el trobem recolzat en tres pilars: El primer és una llibreta negra, on en Jean anotava tots els esdeveniments, dates, cites… d’aquella època, per bé que només allò que l’interessa:

No n’havia apuntat ni el nom ni l’adreça [d’aquell hotel] a la llibreta negra, per la mateixa raó que evitem escriure els detalls massa íntims de la nostra vida, per por que, un cop fixats sobre el paper, deixin de pertànyer-nos.

El fet de retrobar-la és el que porta al protagonista a recordar la Dannie i els ambients per on es movia, uns ambients de barri baix, propis de la novel·la negra, amb personatges misteriosos, tots amics de la Dannie: en Paul Chastagnier, en Duwelz, en Gérard Marciano, en Rochard i sobretot l’Aghamouri, el més misteriós de tots i que anys més tard sap que era un agent dels serveis secrets marroquins. Tots ells es reunien a l’Unic Hôtel a prop de la ciutat universitària. Curiosament, en En el cafè de la joventut perduda hi havia un personatge que en el cafè Condé que ho anotava pràcticament tot en una llibreta negra.

L’altre és la trobada casual, cosa que es remarca a la novel·la amb insistència i detall, amb l’inspector Langlais que en aquella època va ser l’encarregat d’investigar la Dannie per un afer tèrbol, i que també va interrogar al protagonista. En aquest afer també hi estaven relacionats la resta de membres de la colla de l’Unic Hôtel, sobretot l’Aghamouri. Aquest inspector, ara jubilat, li regala l’expedient d’aquella investigació i li permet corroborar que la Dannie no es deia Dannie, sinó que tenia diferents noms. Amb tot, el protagonista no se sent enganyat, sinó que se sent més a prop de tot aquell afer que va viure durant aquella estapa de la seva vida. Amb l’expedient, en Langlais, també amb un punt de misteri i admiració, li entrega una carta com si conegués l’interès en recordar tot aquell passat.

El darrer element que li permet reconstruir la història és la geografia, la dels carrers humits per la pluja del barri de Montparnasse i de la Maison-Blanche, on va succeir la història i on va viure quan va sortir de l’adolescència per començar a estudiar a la universitat:

Existeix una època de la vida en què això passa, una cruïlla on encara pots dubtar entre diversos camins.

Són els records i els passejos per allà els que li retornen a la memòria les vivències amb la Dannie i d’aquella joventut que ja només és un record, un record difús i vague com la boira humida que hi pot haver en aquells carrers on ressona el trepig lent d’unes sabates solitàries. I és que en la descripció d’aquesta geografia hi ha un llenguatge d’allò més suggerent i agradable, que et transporta a París i t’hi fa passejar amb els records que intenta reconstruir en Jean.

I entre records i documents, en Jean construeix el passat. I no hi ha res que no li impedeix continuar amb un bon record de la Dannie i d’aquella època, malgrat tot, perquè com tot en la novel·la, només hi ha una part de tot el que va passar que s’acaba coneixent, mentre que molts fragments de la veritat, de la realitat, queden amagats entre l’herba de les nits.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 51 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari