ITINERARI DE JAUME I EL CONQUERIDOR (1918) – Joaquim Miret i Sans

Autor: Joaquim Miret i Sans
Títol: Itinerari de Jaume I el Conqueridor
Editorial: Institut d’Estudis Catalans
Any: 2007 (1918)
Pàgines: 629
ISBN: 9788472837515
Valoració: ★★★★★

 

L’any 2008 s’han complert 800 anys del naixement del rei Jaume I, conqueridor de Mallorca i València i un dels personatges més importants en l’imaginari mitològic de la nostra cultura. Per a celebrar l’efemèride, les institucions de les terres de parla catalana van programar tota mena d’actes, acadèmics i no, amb la intenció de donar a conèixer la polièdrica figura del monarca. D’entre les publicacions d’índole més acadèmica, és a dir, deixant de banda les novel·les de ficció que també han aparegut a redós de l’esdeveniment, podem destacar aportacions tan interessants com els llibres de Stefano M. Cingolani Jaume I: Història i mite d’un rei (Ed. 62, 2007) i Ernest Belenguer Jaume I i el seu regnat (Pagès Editors, 2008), que han vingut a actualitzar algunes dades sobre la vida i l’obra del rei.

Ultra aquestes noves aportacions, però, l’Any Jaume I també ha servit per redescobrir algunes obres clàssiques que el temps no ha desprestigiat, sinó al contrari, ha enaltit a la condició de referències indispensables. Aquest és el cas de l’Itinerari de Jaume I el Conqueridor, de Joaquim Miret i Sans, un llibre originàriament escrit l’any 1918 i que ara, de la mà de la historiadora Maria Teresa Ferrer Mallol, que prologa l’obra, ens és ofert en una edició facsímil produïda, altra volta, per l’Institut d’Estudis Catalans. La doctora Mallol, que també ha participat en la revisió d’un altre clàssic que té el rei Jaume com a protagonista, l’insuperat Llibre dels feits del rei en Jaume en l’edició de Ferran Soldevila (IEC, 2007), ho justifica així:

La Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha considerat convenient reeditar aquest Itinerari, obra d’un dels seus membres fundadors, amb la seguretat que encara farà servei a molts medievalistes.

El Pròleg (p. 5-18), obra de la doctora Mallol, ve a presentar-nos la figura de l’autor del llibre, Joaquim Miret i Sans, personalitat importantíssima en la posada en marxa d’algunes iniciatives cabdals de la nostra cultura, com ara el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona o el propi Institut d’Estudis Catalans. Miret, jurista de professió, fou historiador vocacional. El seu temperament calmat i metòdic foren molt importants en el camp on més reeixí: la recerca en arxius. Precisament a la seva perseverança i interès per la història del comtat de Pallars devem el descobriment, el 30 de setembre de 1904, del pergamí on es contenen les Homilies d’Organyà, que ell mateix va editar. A més, Miret també fou l’autor d’un interessant llibre de processos judicials, Sempre han tingut béch les oques, on deixa constància de la seva fe en el progrés de l’home i la civilització:

Sostenia que malgrat algunes reculades en l’ordre polític que de tant en tant hi ha hagut, la humanitat ha progressat sempre.

Aquesta tesi resulta fonamental per entendre la nova visió de la història que ell, i d’altres com ell, volien encomanar al món acadèmic, que duia molt temps veient l’edat mitjana com un període obscur i dramàtic, una alteració que calia obviar entre l’esplendor del món clàssic i el Renaixement, quan en realitat la història no pot fragmentar-se bruscament, sinó que és més adequat de veure-la com un procés gradual de canvi.

Quant a l’Itinerari, cal fer-ne una menció a part. Gairebé podem considerar els itineraris de reis com un gènere propi dins de l’assaig. Miret, que tenia sempre un ull posat en el que succeïa a Europa, on existien ja nombrosos itineraris d’altres reis, fou un acèrrim defensor d’aquest tipus de llibres i va publicar-ne un grapat al llarg de la seva vida: el d’Alfons I de Catalunya, II d’Aragó; el de Pere I de Catalunya, II d’Aragó; el del rei Alfons III de Catalunya, IV d’Aragó i el de Jaume I, el més monumental de tots. I és que la figura del rei Jaume des de sempre ha exercit una especial devoció entre els nostres historiadors. Ens diu Miret i Sans, en la seva Advertència (p. 5-12):

D. Jaume és, per a nosaltres, la representació definitiva de la unitat moral catalana, la mà directora de la formació territorial de la Catalunya gran, històrica i geogràficament complerta.

Calia, doncs, per a una personalitat tan important, tenir consignats quants més detalls millor de la seva vida. Escriu la doctora Mallol:

Atesa la mobilitat dels monarques medievals, els itineraris han estat útils per a precisar fets històrics obscurs, saber si alguns documents eren autèntics o no, datar documents sense data, etc.

Miret no entén els que es mostren contraris als itineraris, o els que els consideren una altra manera de fer història, quan en realitat l’itinerari és una obra complementària a la resta, una obra de consulta, de certificació i corroboració. Ens diu Miret i Sans:

En l’itinerari de Jaume I s’hi afegeix la conveniència de la comprovació, en ço que és possible, del Libre dels feyts, observant les equivocacions i les alteracions en l’ordre cronològic dels esdeveniments que raconta.

Tot un avenç en el camp de l’anàlisi crítica de textos.

L’Itinerari està estructurat en dues parts desiguals. Una primera part, que du per títol Introducció (p. 13-22), fa referència només als primers anys del Conqueridor, de 1213 a 1217. Són els anys en què el rei estigué pres al castell de Montsó, després de la mort del seu pare a Muret i durant la tutela de Simó de Montfort. Aquesta part es caracteritza per l’escassetat documental. Seguidament (p. 23-543), l’autor passa a consignar l’itinerari del rei d’ençà aquest any 1217 i fins a la seva mort. Ara sí, el detallisme n’és la nota predominant, ja que els textos d’aquesta època que Miret va poder llegir en els Arxius de la Corona d’Aragó, en els de Poblet i Santes Creus o en l’Arxiu Històric Nacional, entre d’altres, foren prolífics i el forniren d’abundosos materials. A la fi del volum, s’hi han inclòs una sèrie de materials complementaris (arbres genealògics, reproduccions de manuscrits, una utilíssima llista de sojorns del rei i un índex onomàstic, etc.) que engrandeixen encara més aquesta obra i fan d’aquest llibre una peça imprescindible, encara avui, per saber sobre la figura del rei Jaume.


Publicat originalment a la revista Mot, So, Razó, 8 (2009), pp. 95-96

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 305 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari