EL GAT DEL BRASIL (1898) – Arthur Conan Doyle

Autor: Arthur Conan Doyle
Títol: El gato del Brasil (The Brazilian Cat)
Editorial: Punto de Lectura
Any: 2006 (1898)
Pàgines: 95
ISBN: 9788466368568
Valoració: ★★★

 

Dins el recull de Cuentos de terror, destaquen per mèrits propis un parell de relats: “L’embut de cuir” i aquest. “El gat del Brasil ens explica la història de Marshall King, l’hereu de la Casa Otswell. Marshall, però, no veu ni un penic de la fortuna de la família en morir el seu pare i els vicis cars i les aficions refinades a què estava avesat esdevenen per a ell un autèntic problema, ja que

Ni el meu oncle [lord Southerton] ni l’estat es van donar per assabentats de la meva existència, ni van mostrar el més mínim interès per la meva sort.

Així doncs, de mica en mica, el jove Marshall va veient com el seu tren de vida l’aboca irremissiblement cap a la ruïna i la bancarrota.

El que més vivament em feia avinent la meva pobresa era que, a part de la gran riquesa de lord Southerton, tots els meus parents tenien una posició folgada.

Un d’aquests parents era Everard King, que havia dut durant uns anys una vida aventurera al Brasil i després havia tornat a Londres amb una immensa fortuna. Durant el seu primer any a Anglaterra el va ignorar igual que el seu oncle, però després d’aquest temps Marshall va rebre una carta d’Everard convidant-lo a visitar la seva estança a Greylands Court. La mansió era enorme, digne de la fama del seu propietari, i Everard es va mostrar cordial en tot moment.

En una de les passejades de Marshall i Everard per Greylands Court, el milionari li va parlar de la seva afició a col·leccionar animals, que havia heretat dels seus viatges. Més que d’una afició, però, es tractava d’una autèntica dèria:

Allí estaven tots els ocells, animals i fins rèptils que ell havia importat. Alguns vivien en llibertat, altres en gàbies i pocs, tancats a l’edifici.

I llavors, a l’interior de l’edifici, protegit en una sala tancada, Everard ensenyà a Marshall la joia de la seva col·lecció: un felí enorme, tot negre, semblant a un tigre; un gat del Brasil.

No n’hi ha de més traïdors i sanguinaris en tota la superfície de la terra… La caça preferida d’aquests animals és l’home. Aquest exemplar meu no ha perdut encara el gust per la sang calenta, però si arriba a fer-ho es convertirà en un animal espantós. En l’actualitat no tolera dins del seu cau a ningú sinó a mi. Ni tan sols el seu cuidador, Baldwin, s’atreveix a acostar-s’hi. Però jo sóc per a ell la mare i el pare ensems.

Al cap d’uns dies, la visita de Marshall a casa del seu cosí arriba al final. La nit abans de marxar, però, finalment s’atreveix a comentar-li els seus problemes econòmics i Everard, fent gala de la generositat que li ha demostrat durant els molts dies que s’ha passat a casa seva, promet fer-se’n càrrec i ajudar-lo en allò que pugui. Marshall se sent cofoi, i per això accepta alegrement acompanyar Everard a veure com es troba la seva estimada mascota, el gat del Brasil, que s’inquieta sempre que hi ha tempesta.

No és veritat que fa l’efecte d’un dimoni negre?

Pregunta Everard retòricament en arribar on hi havia l’animal. Després, demana a Marshall que li sostingui la llanterna mentre surt un moment, i quan travessa la porta, clac! aquesta es tanca amb un so metàl·lic rere seu.

I de sobte, entre el bramar de la tempesta, vaig sentir el grinyol i el gemegar del manillar que donava voltes i el sotragueig de la reixa en passar per l’escletxa del mur. Déu meu, estava posant en llibertat al gat de Brasil!

Resulta impossible no veure analogies entre aquesta escena i el final del conte “La nova catacumba” (1898): en tots dos casos les víctimes avancen pel seu propi peu, voluntàriament, cap a la seva mort. És clar que no ho saben, perquè també en ambdós casos han estat enganyats vilment. La diferència es troba només en la resolució del cas: mentre el Kennedy de La nova catacumba mor a causa dels seus crims, el nostre Marshall tindrà un futur menys catastròfic. Es tracta, no podia ser d’altra manera en una personalitat d’aquella època, d’una particular lectura del càstig i el premi cristians.

La descripció de la nit que Marshall va romandre tancat a la gàbia amb la bèstia és realment antològica. Els silencis. La foscor envoltant-lo. Només aquells ullets verds que de tant en tant podia besllumar entre la fosca (ja digué Borges que l’autèntic terror és el que no es veu, sinó el que es nota). L’espera de la llum del matí com a única sortida… El desenllaç, després de diversos paràgrafs sense la més mínima acció (tot aturat en una angoixant tensió dramàtica), es resol com un llampec, amb l’agilitat d’una fera: Marshall aconsegueix tornar a obrir la reixa de la gàbia i protegir-se a l’altra banda dels barrots, però no pot evitar que l’animal li esquinci la cama, deixant-lo malferit. Hores més tard, el seu cosí Everard torna per veure el resultat de la seva trampa, i queda parat en veure l’escena. Llavors s’acosta a la seva estimada mascota, però aquesta ja no és la mateixa:

Encara que el meu cervell estava com encantat, em van venir sobtadament al record les paraules que m’havia dit aquell home, que el regust de sang enfurismava al gat, convertint-lo en un dimoni. Era la meva sang la que havia assaborit, però l’amo anava ara a pagar el seu preu.

L’escena final d’aquest acte no té desperdici:

El vaig sentir caure, aixecar-se i tornar a caure, amb un soroll com de sac que s’esquinça. Els seus xiscles van anar-se debilitant fins a quedar ofegats pel grunyit punyent.

I quan ja sembla que s’ha acabat… la traca final! Passats aquest fets aterradors, i un cop recuperat Marshall de les ferides terribles de l’animal, únicament quedava una cosa per esclarir: quins motius dugueren el cordial Everard King a voler assassinar tan cruelment el seu cosí. Curiosament, la solució a tot aquest embolic li donen a Marshall aquells a qui menys ganes tenia de veure: els seus creditors i advocats. A la fi, tant de misteri surrealista té una explicació ben material.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 298 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari