L’AUTÒMAT QUE LLANÇAVA VISQUES A NAPOLEÓ

Data: 15 d’abril de 1813

Un autòmat és una màquina que, dotada de moviment propi, imita el comportament humà. És a dir, un antecedent del modern robot o androide (en el cas que sigui antropomòrfic). L’atracció dels homes pels autòmats no és nova. L’ésser humà ha practicat amb més o menys èxit les simulacions artificials de vida molt abans d’E.T.A. Hoffman (1776-1822) i els seus relats fantàstics [1]. De fet, alguns situen en la prehistòria l’origen d’aquests giny mecànics. Però és a partir del XVIII que cobren importància i que es fan populars en exposicions, circs i fires ambulants que travessaven Europa. Sense anar més lluny, el 18 de novembre de 1882 La Vanguardia donava notícia de dos extraordinaris “fantoches” que havien de ser exposats en el Circo Ecuestre, situat a la Plaça Catalunya de Barcelona. En aquesta notícia de El conciso, es parla també d’una exposició igual de curiosa, però a París. Aquí l’autor es fa ressò de la història que parla d’un autòmat suposadament inventat per Albert Magne (1206-1280). O autòmats, hauríem de corregir-lo, ja que en realitat ens els documents que ens han arribat es parla de dos autòmats enginyats pel savi: el primer un majordom de ferro en el qual va estar treballant molts anys i que era capaç, segons explicaven alguns autors, de fer tota mena de feines de la casa. El segon és probablement al que es refereix el comentari del nostre diari: un cap parlant.

El subgrup dintre dels autòmats dels “caps parlants” ha generat sempre especial interès. Situats a mig camí de la mecànica i la màgia n’hi ha hagut diversos de famosos al llarg de la història, i tots tenen les seves particular habilitats: Roger Bacon (1214-1294), per exemple, es diu que en tenia un capaç de predir el futur; el papa Silvestre II (938-1003) un altre que contestava “sí” o “no” a les preguntes que se li feien; Johann Valentin Merbitz (1650-1704) en va construir un que parlava diversos idiomes, etc [2]. El d’Albert Magne, amb forma femenina, passa per ser el primer que va aconseguir de parlar. Almenys segons explica la llegenda, ja que el primer cap autènticament parlant documentat s’ha d’atribuir a Christian Gottlieb Kratzenstein (1723-1795), el qual va aconseguir la veu gràcies a una sèrie de tubs disposats a mode d’un orgue. En qualsevol cas, la història a què remet l’article també diu que Tomàs d’Aquino (1225-1274), en veure la màquina d’Albert Magne i escoltar-la parlar, la va destruir, perquè va veure la mà del Diable rere aquell invent. La superstició sempre ha anat associada a aquests ginys. Només cal que pensem en la naturalesa del Gòlem (1915) de Gustav Meyrink (1868-1932) i en aquelles paraules:

Torna a despertar calladament en mi la llegenda del Golem espectral, d’aquest home artificial que fa temps construís de matèria, aquí al gueto, un rabí coneixedor de la Càbala, que el va convertir en un ésser autòmat i sense pensament, en situar rere les seves dents una màgica xifra numèrica.

I el títol? Què en podem dir del títol? Les Corts de Cadis, i la seva revolucionària proclamació de la Llibertat d’Impremta, suposa un moment d’autèntic furor editorial després dels anys de prohibicions anteriors. El conciso, de Gaspar Maria de Ogirando, va ser potser el títol més destacat d’aquest període, i una important font per seguir el desenvolupament dels esdeveniments contemporanis. Es tracta d’un diari polemista, de mida petita, gran defensor de la llibertat d’impremta. Davant la premsa afrancesada d’aleshores, el diari d’Ogirando oferia una informació capaç de burlar la censura i tenir una veu discordant en el panorama informatiu dels anys de la guerra de la independència (1808-1814) [3]. En aquesta notícia ja ho veiem quan no pot deixar escapar l’ocasió que li brinda l’exposició a París d’un autòmat que llançava visques a Napoleó Bonaparte per parlar de la vil adulació dels esclaus del cors per aquests invents diabòlics. El cors no és cap altre, evidentment, que Bonaparte, nascut a Còrsega el 1769 i que d’ençà uns anys abans d’aquest article havia conquerit i governava Espanya en la figura del seu germà, Josep I.

Bon viatge i bona lectura
El còmit de la nau

 

El Conciso

Autómata que adula

Se muestra al público parisiense un nuevo autómata que ya articula distintamente los términos: Papa. Mamá; y dice: ¡Viva el emperador Napoleón! Va adelantándose mucho en la aptitud para aumentar las articulaciones. Este es el primer exemplo de que haya memoria sobre un autómata que hable por sí mismo, si exceptuamos el famoso inventado por Alberto Magno, y destruido, según dicen, por Santo Tomas de Aquino (77/5 Observer.) Hasta tal punto llega la vil adulación de los esclavos del Corso que enseñan a un autómata…

→El Conciso de Cádiz (15 d’abril de 1813, pàg. 7)


[1] Bàsicament els continguts en l’antologia Els autòmats (1932).
[2] Fins i tot en el Quixot s’esmenta un particular “cap parlant” a Barcelona, al qual el propi protagonista de la novel•la cervantina fa una sèrie de preguntes. Vegeu: Jordi Soler, “La cabeza parlante”, El País, 19 de maig de 2005.
[3] Fernando Pérez Mónguio, “El renacer de El Conciso”, El País, 21 de setembre de 2005.

Imatge: Hugo (Martin Scorsese, 2011)

3 Comments

  1. Apassionant món el dels autòmats! Trobo molt encertat que hagis esmentat el Gòlem. Precisament, a l’octubre sortirà un article meu a la revista “Fantoche” sobre els autòmats de Francesc Roca i en el número 2 de “Tentacles” teoritzo sobre la recreació del Gòlem a la pel·lícula “2001”.

    En un apunt de Bereshit reprodueixo el text del cap parlant del Quixot i ho il·lustro amb una portada de “Virolet” que t’agradarà.

    • Coincideixo plenament amb què els autòmats tenen un encant especial. Friso per poder llegir aquest parell d’escrits que comentes. Quan hagin sortit fes-m’ho saber, i si hi ha la possibilitat de publicitar-los, compta que ho farem!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada